La Loteria de Nadal és avui molt més que un sorteig. Cada 22 de desembre, dècims, números compartits i retransmissions en directe formen part d’un ritual col·lectiu que marca l’inici de les festes. Però l’origen d’aquesta tradició tan arrelada és molt diferent del que representa actualment.
Una eina de recaptació per a l’Estat
La Loteria de Nadal va néixer l’any 1812, en plena Guerra del Francès. En aquell moment, l’objectiu principal era recaptar fons per a l’Estat sense augmentar els impostos a la població. El primer sorteig es va celebrar a Cadis, sota el nom de Lotería Moderna, i amb els anys es va anar consolidant fins a convertir-se en una cita anual fixa del calendari.
Un sorteig diferent de la resta
Amb el pas del temps, la Loteria de Nadal va adquirir característiques pròpies que la fan única. La manera de cantar els números, el paper dels infants de Sant Ildefons i el format del sorteig han contribuït a crear una identitat pròpia, reconeixible i carregada de simbolisme.
El valor de compartir
Un dels trets més distintius de la Loteria de Nadal és el fet de compartir els dècims. Famílies, amics, companys de feina o veïns juguen junts, convertint el sorteig en una experiència col·lectiva. Aquesta pràctica ha reforçat la idea que la Loteria no només reparteix diners, sinó també complicitats i vincles socials.
De la sort a la il·lusió
Més enllà dels premis, la Loteria de Nadal s’ha integrat en l’imaginari col·lectiu com un símbol d’esperança. Representa l’oportunitat de començar de nou, però també la il·lusió compartida, encara que el número no surti premiat.
Una tradició que perdura
Dos segles després del seu naixement, la Loteria de Nadal continua sent un element central del Nadal. Ha passat de ser una eina de recaptació a un ritual emocional que uneix generacions i forma part de la memòria col·lectiva.
