El solstici d’hivern és un fenomen astronòmic que marca el dia amb menys hores de llum solar de tot l’any a l’hemisferi nord. En conseqüència, és també la nit més llarga. A partir d’aquest moment, però, els dies comencen a allargar-se de manera progressiva, encara que molt lentament.
Aquest any, el solstici d’hivern de 2025 tindrà lloc el diumenge 21 de desembre. En aquest dia concret, el Sol assoleix la seva posició més baixa al cel al migdia. Per aquest motiu, la quantitat de llum solar és mínima.
Tanmateix, el solstici no coincideix necessàriament amb el dia més fred de l’any. De fet, les temperatures continuen baixant després, a causa de la inèrcia tèrmica del planeta.
Per què comença l’hivern?
L’inici de l’hivern està directament relacionat amb la inclinació de l’eix de la Terra, que és d’uns 23,5 graus. Durant el solstici d’hivern, l’hemisferi nord queda inclinat al màxim en direcció oposada al Sol. Com a resultat, els rajos solars arriben amb menys intensitat i durant menys hores.
Així doncs, aquest canvi en la quantitat de llum és el que defineix l’estació. Per tant, les temperatures, tot i ser importants, no són el factor principal.
Curiositats del solstici d’hivern
Una curiositat destacada és que, a partir del solstici, cada dia es guanyen uns quants segons de llum. No obstant això, aquest augment és gairebé imperceptible durant les primeres setmanes.
A més, al llarg de la història, moltes cultures han considerat el solstici d’hivern un moment simbòlic de renovació. Sovint, s’ha associat amb el retorn gradual de la llum i l’esperança de nous cicles.
Un fenomen clau del calendari
En definitiva, el solstici d’hivern no és només un canvi d’estació. També és un recordatori de com els moviments de la Terra influeixen en el calendari, en el ritme de la natura i en la nostra percepció del temps.
Encara que sigui el dia més curt de l’any, marca, paradoxalment, l’inici del camí cap a dies cada vegada més llargs.
