ERC reclama posar fi a la “discriminació territorial” en l’atenció a l’ictus
Esquerra Republicana ha registrat una proposta de resolució al Parlament per acabar amb la discriminació territorial que, segons el grup, encara persisteix en l’atenció als ictus a Catalunya. I és que, mentre Barcelona i Girona disposen de cobertura especialitzada 24h/7, les regions de Lleida i Tarragona continuen amb serveis limitats. Per això, la formació reclama una actuació urgent i planificada.
Una desigualtat que afecta directament la supervivència
ERC alerta que la manca d’assistència continuada obliga molts pacients a ser derivats a Barcelona. Així, subratllen que un de cada quatre pacients amb ictus greu del Camp de Tarragona va ser traslladat a Barcelona el 2024, especialment en nits, caps de setmana o fora d’horari. Aquest retard, insisteixen, pot augmentar les seqüeles i la mortalitat.
Territoris més vulnerables, més desprotegits
Segons la proposta, regions com les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i Aran o el mateix Camp de Tarragona concentren una incidència elevada d’ictus, però són també les que tenen més dificultats per accedir a tractament especialitzat immediat. Això, afegeixen, genera resultats clínics desiguals i una pèrdua d’equitat dins del sistema de salut.
Un pla amb mesures concretes i terminis clars
La resolució d’ERC demana al Govern que:
- Implanti el servei 24h/7 per al tractament integral de l’ictus a Lleida i Tarragona abans del primer trimestre de 2026, incorporant-hi la trombectomia mecànica.
- Corregeixi les desigualtats territorials adaptant la xarxa assistencial a zones com les Terres de l’Ebre o l’Alt Pirineu i Aran.
- Millori els temps d’arribada dels codis ictus, perquè més del 99% dels pacients arribin a l’hospital en menys de 90 minuts.
- Presenti dades anuals al Parlament, desagregades per regions, per monitoritzar resultats, seqüeles i derivacions.
Cap a un sistema de salut equitatiu i accessible
ERC defensa que aquesta proposta reforça el compromís amb un sistema de salut públic, universal i equilibrat territorialment, on l’accés a un tractament vital no depengui del codi postal. I, per tant, insisteixen que garantir aquesta equitat és una qüestió de justícia sanitària i de drets bàsics.
