La justícia esportiva i el Nàstic no van alineats. Després de la desgràcia del gol del Màlaga en l’últim minut del temps afegit en el playoff de la temporada passada, enguany el guió no ha estat tan pervers però igual de dur per un equip que ho ha donat tot davant la Reial Societat B i que mereixia ser equip de Segona Divisió per insistència i fe (1-2).
El Nàstic ha arrancat el partit convençut de les seves possibilitats de remuntar l’1 a 3 de l’anada i amb les idees ben clares. Antoñin tenia la primera oportunitat clara només començar però els bascos també amenaçaven a través d’un xut de Mikel Rodríguez. Jaume Jardí ho provava amb una rematada complicada d’esquena que arribava a les mans d’Arana, però després sí que obtenia el premi en una acció afortunada en què Antoñin no podia rematar la centrada del reusenc, que sorprenia el porter del Sanse. El gol donava aire als granes de cara a la segona part i posava la por al cos al conjunt basc.
A la represa, els de Luis César Sampedro sortien amb tota l’ambició buscant una segona diana que forcés la pròrroga però amb el pas dels minuts el partit baixava de revolucions i entrava en uns últims instants d’incertesa total. Fins que Arana cometia un clar penal a Álex Jiménez i al capità Joan Oriol no li tremolaven les cames i apropava el miracle. La Reial estava tocada i gairebé enfonsada. De fet, Marc García tenia a les seves botes un gol per a la història del club, però el seu xut marxava fora i el partit s’abocava a la pròrroga.
En el temps extra, els bascos aconseguien que passessin poques coses fins que en l’inici de la segona part, l’àrbitre sancionava unes mans d’Antonio Leal dins l’àrea que Guibelalde aprofitava per fer el gol que sentenciava l’eliminatòria davant un Nàstic que ja no podria culminar la gesta. La crueltat del món de l’esport castiga una vegada més el Nàstic.
