Experts i científics s’han mostrat partidaris de començar a fer servir ja hidrogen blau, d’origen fòssil, i no esperar millores tecnològiques que permetin un ús més massiu de l’hidrogen verd o procedent de fonts renovables. Míriam Díaz de los Bernardos, directora de la xarxa d’innovació en tecnologies de l’hidrogen renovable de Catalunya d’Eurecat, ha defensat aprofitar “la infraestructura existent” per obtenir un hidrogen blau, que té una petjada de carboni inferior que altres fonts d’energia i aplicar-lo “en sectors com la indústria petroquímica, siderúrgica, cimentera o en la mobilitat”. Alhora, ha manifestat que veu “molt difícil” assolir l’objectiu marcat per la Comissió Europea d’aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.
Per obtenir hidrogen verd cal energia d’origen renovable com a matèria primera i aquest és un dels aspectes que en complica la producció. L’hidrogen blau, en canvi, es pot aconseguir “a partir del reformat de gas natural” i després capturant-ne el CO2 que es genera durant el procés químic, detalla Díaz de Bernardos. En aquest sentit, defensa que amb les instal·lacions que hi ha ja en marxa en el sector industrial es podria aconseguir aquest hidrogen blau amb certa facilitat i així cobrir la demanda d’hidrogen existent. “No crec que haguem de ser tant puristes i fer servir sempre hidrogen verd”, ha indicat.
De tota manera, un dels obstacles que hi ha perquè iniciatives com la que proposen des d’Eurecat prosperin és que els fons Next Generation subvencionen aquells projectes que utilitzen hidrogen verd, i exclouen els que fan servir fonts d’energia que no són 100% d’origen renovable, com l’hidrogen blau.
Amb tot, hi ha experts que apunten que no serà fins el 2030 que l’hidrogen verd serà econòmicament més competitiu per la reducció del cost de les energies renovables i dels electrolitzadors que en permeten la generació. Aquest fre fa que l’objectiu d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2050 sigui molt llunyà. “És un objectiu molt ambiciós. No hi arribarem. Encara hi ha molt camí per recórrer”, ha reconegut la científica.
Mentrestant, des d’Eurecat i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya s’impulsen projectes per fomentar l’economia de l’hidrogen a diferents nivells. Aquesta setmana, per exemple, al Port de Tarragona s’ha organitzat la ‘Setmana de l’hidrogen’, que ha acollit experts sobre el futur d’aquest vector energètic. “Encara hi ha molts reptes que necessiten ser resolts, és important seguir innovant per desenvolupar noves tecnologies”, ha destacat Díaz de Bernardos.
Des de la Xarxa d’Hidrogen de Catalunya han creat un “catàleg” de solucions a reptes de la cadena de valor, com ara nous materials per millorar l’eficiència en la producció d’hidrogen, o reactors de combustió que funcionen amb hidrogen verd. Tot i això, la científica ha assegurat que encara queda molt camí per recórrer i que el repte és “que aquests processos siguin competitius i les empreses els apliquin al seu model productiu”.
