Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili han desenvolupat un prototip capaç de monitorar el nivell d’alerta dels conductors quan condueixen.
El sistema que proposen és relativament senzill, i és precisament aquí on rau el seu potencial. Al para-sol del conductor s’instal·la un petit aparell de RADAR de baix cost, capaç d’emetre i detectar ones electromagnètiques.
Al reposacaps es col·loquen dues superfícies FSS (acrònim de l’anglès Frequency Selective Surface), a banda i banda del cap del conductor. Cada superfície d’aquestes modifica les ones del radar de tal manera que, quan reboten i retornen al receptor, aquest és capaç de distingir de quina superfície provenen: dreta o esquerra.
Quan el conductor mou el cap bloqueja en major o menor mesura la visió entre el RADAR i alguna de les superfícies FSS. D’aquesta manera, el sistema és capaç de monitorar els moviments del conductor.
Per tal de relacionar els moviments del cap amb l’estat d’atenció al volant, l’equip investigador ha calibrat el sistema al laboratori i dins d’un automòbil, en repòs i en marxa.
Amb la informació recollida en les proves experimentals han desenvolupat un algoritme que identifica l’estat d’atenció del conductor basant-se, principalment, en la freqüència dels moviments del cap: “Quan condueixes, normalment, mires endavant, amb petits canvis en la direcció del cap per mirar els miralls i els laterals; els moviments són diferents quan estàs distret”, explica Farid Morabet, investigador del Departament d’Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica.
És gràcies a la seva senzillesa que aquesta proposta té grans avantatges respecte als sistemes convencionals. Mentre molts utilitzen una càmera que grava el conductor, l’alternativa de la URV es basa en tecnologia RADAR.
Aquesta diferència té implicacions més profundes del què es podria esperar. Com que no hi ha imatge, es descarten problemes de gestió de drets d’imatge i privadesa i es pot optimitzar i simplificar el maquinari, reduint significativament els costos de fabricació i manteniment i el consum d’energia.
Tot i el potencial d’aquesta tecnologia, Morabet és prudent pel que fa a la seva aplicació: “Fan falta moltes proves de camp i un llarg procés de validació per tal que s’acabi implementant”, assegura.
