La XXI Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus ha reunit aquest dissabte una setantena de persones al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT). La trobada, que se celebra cada any, vol ajudar a entendre millor com poden treballar plegats els museus, les escoles i la ciutadania. Per això, enguany ha posat al centre el concepte de comissariat pedagògic. Aquestes figures connecten el món de l’art amb el de l’educació.
Així, i amb aquest objectiu, el MAMT ha volgut explicar com els museus poden ser molt més que un lloc on s’exposen obres. En realitat, poden ser espais on la gent participa, aprèn i dialoga. I és justament aquí on la feina del comissariat pedagògic pren força. Per exemple, ajuda a fer que les exposicions siguin més properes, entenedores i participatives.
Fer visibles els processos creatius
La jornada ha començat amb la intervenció de Clara Boj, artista i investigadora. En la seva xerrada, titulada “Pot una exposició ser més del que és?”, ha proposat una idea clara: explicar no només l’obra final, sinó també tot el procés de creació.
Així, segons ha defensat, si el públic pot conèixer el “darrere les càmeres” d’una exposició, aquesta esdevé molt més rica. I, sobretot, fa que la visita sigui una experiència més viva, oberta i interactiva.
Una curadoria que connecta museu, escola i barri
Tot seguit, el doctor i docent Pablo Coca ha aprofundit en les anomenades pràctiques curatorials educatives. Ha explicat que, avui dia, la curadoria no només consisteix a seleccionar obres. També implica crear vincles amb escoles, famílies, i el veïnat.
Així, ha destacat que els projectes han de ser col·laboratius. També han d’estar realment arrelats al territori. Només d’aquesta manera els museus es converteixen en espais que responen a les necessitats de la comunitat.
Una mirada crítica al llenguatge i als formats
Per la seva banda, l’artista Quim Packard ha ofert una conferència performativa, un format que combina presentació i acció artística. Mitjançant aquesta proposta, ha reflexionat sobre com la manera d’explicar les coses —el llenguatge, el to, l’estructura— també crea relacions de poder.
Així, ha convidat els assistents a mirar amb més atenció com es comuniquen els discursos culturals. També ha explicat com aquests poden influir en la manera d’entendre l’art.
La importància de l’alegria en l’educació artística
La jornada ha tancat amb la intervenció de Sílvia Galí, de la Fundació Joan Brossa. En la seva xerrada, ha defensat que als museus també cal crear espais per al joc, l’alegria i el gaudi. Aquestes activitats són especialment importants quan es treballa amb infants i joves.
Segons ha explicat, l’educació artística no ha de ser rígida ni excessivament formal, sinó que ha de permetre crear amb llibertat, descobrir, provar i equivocar-se.
Amb totes aquestes aportacions, la XXI Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus ha posat de manifest que el comissariat pedagògic és una eina clau. Aquesta eina és essencial per fer els museus més accessibles, més participatius i més propers a la ciutadania.
