La sort, definitivament, no vol somriure al Nàstic. Els de Luis César Sampedro han pagat car els errors en l’anada de la final del playoff d’ascens davant una Reial B molt sòlida que ha sabut aprofitar totes les mancançes granes. Només una gesta diumenge vinent en terres basques podrà fer realitat un ascens que ara es torna a veure molt lluny.
El Nàstic arrancava el partit amb una versió més proactiva que en l’eliminatòria davant el Múrcia, tancant el conjunt basc en el seu camp, i això esperonava ràpidament el públic del Nou Estadi. Però la sort novament li girava la cara al Nàstic, ja que en una acció aïllada Unai Dufur i Rebollo no s’entenien i el defensa s’acabava marcant en pròpia porta davant la pressió de Gorosabel. I la desgràcia encara hauria pogut ser major quan Astiazarán aprofitava una passada a l’esquena de la defensa grana però el seu xut marxava fora. A partir d’aquí, els granes continuarien controlant el matx però amb dificultats per generar oportunitats realment perilloses. Antoñin seria qui estaria més a prop de fer l’empat amb dos xuts que aturava Arana. Tot i això, les sensacions no acabaven de ser bones perquè el filial de la Reial s’estava mostrant molt sòlid a darrere i jugava amb els nervis d’un Nàstic cada cop més nerviós.
Si la primera part no havia sigut massa esperançadora, l’inici de la segona encara donava menys motius per creure en la remuntada. Un Nàstic pla i sense alternatives era incapaç d’amenaçar el conjunt guipuscuà. I les alarmes s’encenien del tot quan Rodríguez caçava el refús després d’una aturada de Rebollo per marcar amb el porter grana venut. El Nàstic necessitava algun revulsiu perque les sensacions que transmetia l’equip de Luis César eren d’estar totalment fora de l’eliminatòria. Seria amb els canvis i l’aturada per hidratació que els tarragonins farien un pas endavant i s’encomanaven al seu millor recurs, Pablo Fernández per recuperar el pols. L’asturià aprofitava una centrada de Migue Leal per fer esclatar el Nou Estadi. Els de Luis César Sampedro s’abocaven a l’atac i estarien molt a prop de l’empat a través d’un xut llunyà de Concha i d’una jugada enrevessada dins l’àrea que miraculosament salvaven els bascos. I de l’empat a 2, a un 1 a 3 que, ara sí, deixava “grogui” el Nàstic. Una nova errada defensiva de Dufur ho deixava tot de cara per Carrera, que superava Rebollo i esperava el moment oportú per introduir la pilota a la xarxa sense que cap defensa grana la pogués rtebutjar.
