Silenci, els carrers buits i aplaudiments a partir de les vuit de la tarda. El pensament que només serien 15 dies i que després tot tornaria a ser com abans, però també preocupació per la situació sanitària. Així va començar aquell primer decret de confinament domiciliari el 14 de març del 2020. L’esperança de sortir-ne millors, i amb una lliçó apresa hi era, però ha sigut així?
Dels 15 dies vam passar als gairebé tres mesos tancats a casa. L’alegria de l’inici va anar desapareixent, com si es tornés fum, i les ganes de poder tornar al carrer i a la vida d’abans creixia.
Eudald Carbonell és Catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, a més d’Investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Va ser precisament durant el març del 2020 que va assegurar que “la pandèmia era l’última oportunitat de l’espècie”.
La incidència de la COVID-19 en la nostra societat no es pot posar en dubte, així com comenta el sociòleg i investigador de la URV Ángel Belzunegui. No veu que “aquesta crisi ens hagi fet més bones persones” i hi ha indicatius sobre com en sortirem de tot plegats.
Diuen que de les crisi se’n generen oportunitats, i segurament al llarg de tot aquest any ens hem preguntat quines possibilitats es deriven de tot allò que hem viscut.
Passat el confinament domiciliari i podent tornar a sortir al carrer els aplaudiments de les vuit de la tarda van quedar en un segon pla. Les places i les terrasses dels bars i restaurants es van anar omplint de gent, i semblava que les esperances inicials de canvi s’havien totalment perdut.
Tot i això la normalitat, així com la coneixien abans del març passat, encara no ha tornat, i les tecnologies segueixen sent imprescindibles per nosaltres.
Durant tot aquest temps també s’han posat sobre la taula alguns debats, sobretot allò que es prioritzava: si l’economia o la salut.
Què farem un cop s’aixequin totes les restriccions? Que en quedaran de tots els debats que han sorgit durant aquests 365 dies?
Sembla que algunes coses haurem après, però que per canviar tota una societat es necessiten molts anys, i no es fa d’un dia per un altre. Per tant és difícil que aquesta pandèmia marqui un abans i un després en tots els nostres dies, però sí que ha mostrat les grans debilitats dels éssers humans.
Haurem de veure si en un futur hi ha més pandèmies, o serà l’única que veurà aquesta generació, però algunes lliçons segur que ens emportem.
