Darrere del canvi d’hora hi ha una llarga història que combina eficiència energètica, hàbits socials i debat sobre la salut.
Aquest cap de setmana arriba el canvi d’hora d’hivern. Com és habitual, es farà el darrer diumenge d’octubre, és a dir, la nit de dissabte 25 a diumenge 26. En aquest cas, tocarà endarrerir el rellotge una hora: quan siguin les 3 de la matinada passaran a ser les 2. Dormirem una hora més, però també notarem com les tardes s’escurcen i la foscor arriba més d’hora.
D’aquesta manera, les hores de sortida i posta de sol seran més d’hora que en l’horari d’estiu. El sol, a mitjans de novembre, sortirà cap a les 7.30 h i es pondrà al voltant de les 17.30 h.
Tot plegat forma part d’una mesura amb més d’un segle d’història. L’origen del canvi d’hora es remunta a principis del segle XX, durant la Primera Guerra Mundial, quan diversos països van començar a modificar l’horari per aprofitar millor la llum natural i reduir el consum energètic. A Espanya, es va adoptar de manera estable a la dècada dels setanta, coincidint amb la crisi del petroli.
L’objectiu inicial era clar: estalviar energia aprofitant més hores de sol. Però avui dia, aquest estalvi és gairebé simbòlic. Els nostres hàbits han canviat, utilitzem més aparells elèctrics i passem moltes hores en espais interiors. Diversos estudis europeus coincideixen que l’estalvi energètic actual és mínim i pràcticament inapreciable, sobretot si es comparen els hàbits de consum actuals amb els de fa unes dècades.
On sí que es noten els efectes és en la salut. El nostre rellotge biològic, o ritme circadiari, necessita temps per adaptar-se, i aquest ajust pot provocar cansament, insomni, irritabilitat o dificultat de concentració. Els infants, les persones grans i aquells amb rutines més estrictes són els que ho noten més.
A més, alguns especialistes apunten que el canvi pot augmentar lleument el risc d’accidents laborals o de trànsit durant els primers dies, per la somnolència o la falta d’adaptació.
Des de fa anys, la Unió Europea debat eliminar el canvi d’hora i mantenir un horari fix, però encara no hi ha acord. Mentrestant, seguirem movent les agulles del rellotge dues vegades l’any, entre la rutina, la curiositat i el debat que mai s’acaba.
