Ara que Carles Coll Martí (Tarragona, 15 d’octubre de 2021) s’ha proclamat Campió del Món en 200 metres braça, recuperem un article del periodista Jesús Jordi Pinatella que es va publicar l’any 2020 a la desapareguda revista ‘Fet a Tarragona’.
L’article i la foto cedida que l’acompanya expliquen un moment especialment significatiu en la carrera de l’esportista tarragoní. Som a la primavera de 2020 i el confinament obliga a Carles Coll a tancar-se a casa seva, a Tarragona, quan està a punt de començar una nova etapa als Estats Units.
Com viu aquell moment d’aturada total? Què suposa per a la progressió de la seva carrera? Com veu les seves properes fites a la piscina?
Aquí teniu el text de Jesús Jordi publicat el maig de 2020:
Per a Carles Coll el coronavirus ha arribat en un moment especialment inoportú. Després d’un magnífic 2019, amb el títol de campió estatal de 200 metres braça com a cirereta, el jove nedador del Club Natació Tarraco encarava il·lusionat el 2020 per continuar la progressió, amb més entrenaments, més campionats i el somni americà, amb una beca per entrenar-se i estudiar a la Universitat de Virginia Tech.
Però el confinament obligatori li ha trastocat els plans: “La segona setmana de març érem en una concentració d’alçada a Font-Romeu i, dos dies abans d’acabar, ens van dir que tancaven i que havíem de marxar. El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on acostumo a residir i entrenar-me, també l’acabaven de tancar, de manera que vaig haver de tornar a Tarragona”.
Així explica Coll l’inici d’unes setmanes estranyes. De l’activitat intensa de la concentració a les hores mortes a casa seva. Fa activitat física, però sense entrar en contacte amb l’aigua no és el mateix. “La natació és un esport de sensacions, i les sensacions les trobes quan nedes, que és quan progresses”, afirma el Carles.
Ara es dedica a pedalar –“vam tenir la sort de comprar un corró per convertir la bici en estàtica abans que s’exhaurissin”– i fa els exercicis d’autocàrrega que li manen des del CAR, tot per mantenir la forma durant el període més llarg que ha passat mai sense nedar.
Malgrat tot, el jove nedador s’ho pren amb filosofia: “No crec que aquest temps confinat passi factura a la meva carrera. Hi ha altres companys que els ha agafat en moments més importants. Jo soc jove i estic aprenent, lluny encara del meu millor nivell, o això espero”. De fet, va més enllà en el positivisme: “M’ho prenc com un període de desconnexió, que sempre va bé. En lloc de fer vacances a l’estiu, les faig ara”.
I pel que fa a l’aventura als Estats Units, en comptes d’anar-hi a l’abril, com tenia previst, per adaptar-s’hi, ho farà a l’agost, quan comenci el curs. Això sí, espera que llavors les classes i els entrenaments ja es puguin desenvolupar amb normalitat.
“M’ha de servir per madurar com a nedador i com a persona”, diu Coll, motivat davant d’una altra fase d’un creixement que viu tocant de peus a terra, centrat a gaudir i millorar més que a obsessionar-se pels grans objectius.
