Sara Torruella (Tarragona, 27/8/2004) és la primera incorporació del TGN Bàsquet al seu flamant projecte de Lliga Femenina 2. Torruella fa el salt a la tercera màxima categoria del bàsquet estatal amb la samarreta del club on ha jugat les últimes deu temporades, el TGN Bàsquet.
El curs passat, Torruella va jugar a Super Copa (la màxima categoria del bàsquet femení a Catalunya) amb el club lila en què va fer unes estadístiques de 10,7 punts (19% en triples, 40% en tirs de dos i 74% en tirs lliures), 4 rebots, 1 assistència i una valoració d’11 per partit (24 matxs jugats, amb una mitjana de 25,3 minuts).
Sara Torruella és una exterior que pot ocupar diferents posicions i que es caracteritza, com ella mateixa es descriu, com «intensa i versàtil» i a qui li agrada anar de cara a barraca sense refusar en cap moment el contacte físic.
«Em fa moltíssima il·lusió jugar a Lliga Femenina 2 amb el TGN Bàsquet. Si m’ho haguessin dit fa alguns anys no m’ho hauria cregut. És un honor que el TGN Bàsquet aposti per nosaltres i pel bàsquet femení i que el vulgui dur a l’elit. Estic orgullosa del club», diu Torruella amb un somriure d’orella a orella.
La jugadora tarragonina no vol fer pronòstics de cara la temporada vinent, i més si es té en compte que aquest curs serà el del debut de l’entitat lila a la Lliga Femenina 2: «No vull fer càbales ara de com anirà la temporada, de si patirem o no, perquè, al cap i a la fi, hi ha equips i jugadores que estan molt consolidades a la categoria, que fa molts anys que hi juguen, i nosaltres som les rookies. Està clar, però, que ens esforçarem per fer-ho el millor possible».
Torruella, com moltes de les jugadores de la seva edat, ha de compaginar el bàsquet amb els estudis. Això, ara que jugarà en una categoria professional (que comportarà també desplaçaments llunyans durant el curs, com el del debut, a la Corunya), podria ser, a priori, un handicap, però assegura que no serà cap problema perquè la il·lusió amb la qual afronta el repte de competir a la Lliga Femenina 2 ho supera tot.
«Jo estudio infermeria i ho hauré de compaginar amb els entrenaments i els partits, però la il·lusió que em fa jugar en aquesta competició amb el TGN Bàsquet compensarà aquesta dificultat afegida que és fer les dues activitats. Al final, es tractarà d’esforçar-se al màxim en cada entrenament».
