El pàrquing Jaume I ha estat, durant gairebé dues dècades, un forat negre, literal i figuradament, per a Tarragona. Ara, la sentència que resol el cas mercantil dona la raó a l’Ajuntament de Tarragona.
La resolució, dictada a Madrid, permet començar a aclarir responsabilitats, obrir la porta a recuperar diners i, sobretot, possibilitar que la ciutat es pugui plantejar què fer, finalment, amb un espai que mai va arribar a ser el pàrquing intel·ligent que s’havia promès.
Recapitulem: Què ha passat amb el pàrquing?
El pàrquing Jaume I havia de ser un aparcament automatitzat de 285 places, amb una tecnologia innovadora i sense precedents similars. El projecte es va executar al centre històric de Tarragona, en un entorn patrimonialment molt sensible.
Tanmateix, el sistema mai va funcionar correctament. El pàrquing no va entrar en servei real, però la ciutat va continuar assumint obligacions econòmiques derivades del contracte signat amb l’empresa concessionària C.A. Metropolitan. Amb el pas dels anys, el projecte va quedar abandonat, convertint-se en un símbol del fracàs urbanístic i de gestió.
Què diu la sentència?
La sentència considera provat que C.A. Metropolitan va incomplir de manera greu el contracte. Per aquest motiu, el jutjat acorda la resolució contractual i estableix que s’han de retornar les prestacions derivades d’aquest contracte.
La sentència valida la tesi municipal: Tarragona no hauria d’haver continuat pagant per un projecte que no complia amb les condicions pactades.
Quins diners estan assegurats a partir d’ara?
Un dels efectes immediats de la sentència és que l’Ajuntament s’assegura el retorn dels imports pagats a l’Agència Tributària i a la Tresoreria General de la Seguretat Social, una quantitat que se situa al voltant del mig milió d’euros.
Per què l’Ajuntament recorrerà la sentència
Tot i la satisfacció pel resultat, l’Ajuntament considera que la sentència no resol del tot el problema. El jutjat centra la responsabilitat en Metropolitan, empresa que actualment es troba en concurs de creditors, i deixa fora el Banc Santander.
Cal recordar que l’any 2006 el crèdit del projecte va ser traspassat al Santander, qui va passar a cobrar directament les quotes. El consistori defensa que el banc no va assumir només el dret de cobrament, sinó també elements essencials del contracte, com ara la maquinària del pàrquing.
Per aquest motiu, l’Ajuntament presentarà un recurs d’apel·lació amb l’objectiu que sigui el Banc Santander qui respongui econòmicament. Si aquest recurs prospera, Tarragona podria recuperar entre 7 i 12 milions d’euros addicionals.
Un conflicte que ve de lluny
El cas del pàrquing Jaume I, impulsat durant el mandat de Joan Miquel Nadal, s’arrossega des de fa gairebé dues dècades.
Fa dos anys, la via penal va quedar definitivament tancada sense donar la raó a l’Ajuntament. Davant d’això, el 2021, el govern municipal d’ERC va apostar per la via mercantil, que és la que ha desembocat en la sentència actual.
En aquest temps, el cost global del projecte s’ha arribat a situar al voltant dels 31 milions d’euros, una xifra que explica per què el Jaume I s’ha convertit en un autèntic forat negre per a la ciutat.
Què pot passar ara amb l’espai del Jaume I?
Amb la sentència sobre la taula, l’Ajuntament pot començar a mirar endavant. Una de les primeres decisions que haurà de pendre serà valorar la retirada de la maquinària, avui ja considerada ferralla, tot i que no es descarta conservar-la mentre el procés judicial no estigui completament tancat.
Un cop l’espai quedi lliure, la opció principal del consistori seria: convertir el Jaume I en un aparcament convencional, adaptat a les limitacions tècniques, patrimonials i de seguretat del centre històric.
