Si el Nàstic vol ser a la gran final per pujar a Segona haurà de fer a Múrcia el que no ha aconseguit en els últims quatre mesos: guanyar fora de casa. Avui, en l’anada de les semifinals del playoff davant el Múrcia, els de Luis César Sampedro només han pogut signar un empat agredolç que els murcians han signat en el tram final del partit.
Després d’una primera part més aviat decebedora dels dos equips, tot i que el Nàstic era l’equip que volia tenir més el control de la pilota, els visitants s’han avançat en el tram final de la primera part a través de Pedro Benito després de no generar pràcticament perill a la porteria de Dani Rebollo.
A la represa, els granes han tingut una iniciativa gairebé total però no aconseguien arribar amb perill a la porteria de Gazzaniga. De fet, el Múrcia fins i tot posava l’ai al cor als aficionats granes quan Enric Pujol evitava in-extremis un penal llancant-se al terra i evitant una situació d’un contra un. Els minuts passaven i els nervis s’anaven apoderant de les grades, fins que apareixia l’home que avui era revulsiu: Pablo Fernández.
Sorprenentment, l’asturià ha arrancat el partit a la banqueta i ha entrat a la mitja part per donar més amenaça ofensiva als granes. Del seu cap en sortitia una gran ocasió que salvava Gazzaniga, i tot seguit ja no perdonaria, amb una rematada a l’esquadra després d’una passada de Jaume Jardí. Esclatava el Nou Estadi i semblava que el Nàstic ho notava perquè buscava amb determinació el gol que li donés avantatge, però els de Luis César s’acabarien mostrant porucs i es quedaven sense temps.
Tot es decidirà a l’Enrique Roca de Múrcia, on els granes hauran de trencar el malefici que els acompanya fora de casa. Un repte gegantesc, com també ho serà la recompensa si es guanya.
