El cap de setmana del 7 i 8 de març de 2020 va ser la darrera jornada. El darrer partit on la normalitat feia acte de presència a l’esport tarragoní. El Club Bàsquet Tarragona rebia la visita del Roser amb la primera posició gairebé a la butxaca. Mentrestant, l’ADT se situava a la mitja taula de la Segona Catalana i el Salou viatjava a Badalona per jugar davant el Badalonès.
La setmana següent es produirien moltes decisions que canviarien constantment en menys de 24 hores. La Federació Espanyola de Bàsquet alertava a inicis de setmana que no hi hauria públic en la jornada següent a causa de l’expansió descontrolada del coronavirus. Els equips, però, podrien continuar jugant i finalitzant la seva temporada. A mitjans de setmana, la FEB rectificaria per suspendre cautelarment totes les competicions. Unes mesures que el 14 de març s’estendrien amb l’arribada de l’Estat d’Alarma.
7 de març de 2020. Gairebé un any ha passat sense gaudir del públic a les grades. La temporada passada sense gaudir del que podria haver estat un ascens a LEB Plata a les pistes per part del CBT i aquesta sense animar en la tan esperada tornada.
Un any sense públic i un any on l’esport ha deixat de ser l’esport que coneixíem. La pressió a les decisions arbitrals o el factor pista han desaparegut en un any on les veus dels entrenadors i jugadors ressonen ara amb més claredat que mai.
Aquesta decisió de no deixar entrar públic a les instal·lacions és en part una decisió municipal i autonòmica que no s’ha adoptat igual a tota Espanya. En l’actualitat podem veure encara pavellons amb aforament reduït en comunitats com l’andalusa o la madrilenya. De fet, aquestes mesures tampoc van existir pel Joventut Badalona en un dels primers partits de la temporada. Va ser en el debut de la penya a l’Eurocup davant el Partizan. En aquell partit es va registrar l’esdeveniment esportiu més nombrós durant la pandèmia amb 3.159 espectadors a l’Olímpic de Badalona.
A Tarragona aquesta opció no s’ha contemplat mai, una decisió que des dels Tarraco Blues no entenen. Ho explica Marc Melero, membre dels Tarraco Blues.
Ells, els aficionats, són els que més estan patint amb els ànims des de casa i sense poder gaudir del retorn d’un equip que portava 4 anys allunyat de les categories LEB.
I és que, en un dels millors anys del bàsquet i de l’esport tarragoní, el públic és el que més està patint. El retorn del CBT a LEB Plata, un any per somiar del Nàstic, la tornada a la màxima categoria del bàsquet català del TGN Bàsquet o l’ascens de l’ADT a la Liga EBA després d’una dècada són algunes de les fites esportives de la ciutat enguany.
A Torreforta, després de decidir tornar a una lliga semiprofessional i apostar molt fort per crear un equip a contrarellotge, Robert Hernández, president de l’ADT, creu que amb aquestes mesures es culpabilitza les entitats.
El cert és que passi el que passi amb els equips del territori aquesta temporada serà pel record. Un any on els aficionats han hagut d’animar des de casa fins i tot trobant-se a pocs metres del pavelló. Els efectes d’aquestes mesures també es traslladen ara a altres equips de la ciutat que no han pogut disputar encara cap enfrontament oficial des d’aquell passat 7 de març. El TGN Bàsquet espera encara el seu debut a la Copa Catalunya que està programat precisament pel proper 6 de març. Un any sencer on tots han perdut en l’àmbit esportiu sense l’alè dels aficionats, sense el suport dels esportistes. Un any que serà catastròfic per l’esport base. 365 dies on els pavellons i estadis de Tarragona han estat en silenci.
