El Departament de Justícia, Drets i Memòria potenciarà la justícia restaurativa amb un pla pilot a Tarragona i les Terres de l’Ebre que s’activarà el 2024. Per aquest motiu, el pressupost augmenta en més d’un milió d’euros, fet que permetrà incorporar més professionals, que passaran de 20 a 33. El pla es fa per avançar en la universalització del servei i s’ha anunciat en l’acte institucional fet al Palau de la Generalitat per commemorar els 25 anys del servei de justícia restaurativa a Catalunya. Segons dades del Departament, més de 4.000 persones passen cada any per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, i en el 62% dels casos el procés acaba amb un acord satisfactori i reparador.
El Programa de justícia restaurativa és un servei que ofereix la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, en què, a través d’un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un facilitador (un professional imparcial), participen de manera voluntària la persona investigada o penada per un delicte i la víctima o la persona perjudicada.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha defensat l’aposta per a la justícia restaurativa, que ha de ser “la resposta habitual davant el delicte i no pas l’excepció”. “El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respecte, l’empatia i l’acord”, ha afegit. La consellera també ha destacat raons d’eficàcia i eficiència: “Més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana”. D’altra banda, ha afirmat, també vol dir “menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país”.
Ubasart ho ha dit en l’acte institucional al Palau de la Generalitat, que ha comptat també amb la participació de Gisela Torns, directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil; Eduardo Santos, assessor del Departament en Justícia Restaurativa i exconseller de Justícia de Navarra; Lídia Serratussell, cap de l’Àrea de Reparació de la Víctima; Edit Törzs, directora executiva del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa; Manlio Milani, president de l’Associació de Víctimes i Familiars de la Massacre de Piazza Logga (Brescia, 1974), i Anna Cattaneo, mediadora penal i coordinadora del Centre de Justícia Restaurativa de Bèrgam.
