El Nàstic de Tarragona ha fet oficial aquest dijous el primer fitxatge de la temporada 2019/20. El retorn d’un vell conegut, arriba Ferran Giner. Un dia abans, aquest dimecres, el nou director esportiu grana, Sergi Parés, en una entrevista amb els companys d’Onda Cero Tarragona, assegurava que la intenció era anunciar en primer lloc la renovació del capità.
L’anunci de Giner va ser un indicatiu clar. Hores més tard, Abraham Minero, fins ara primer capità del Nàstic de Tarragona, fitxa pel Racing de Santander, rebutjant l’oferta de renovació que tenia sobre la taula.
Marxa el capità, però segurament és una sortida que no fa gaire mal a la parròquia tarragonina. Abraham tan sols portava dues temporades a Tarragona, però les múltiples baixes d’altres jugadors i la manca de líders a la plantilla van precipitar que en aquest mes de gener li arribés la capitania. Un jugador al qual no se li pot retreure res pel rendiment al camp, ha donat tot el que tenia sempre que ha saltat a la gespa, amb millors i pitjors actuacions. Però, segurament, tampoc ha estat un jugador amb qui l’aficionat hi sentís un vincle especial com per considerar-lo un capità.
Marxa amb un sentiment d’indiferència entre els nastiquers, una sensació que xoca amb l’arribada de Ferran Giner. El retorn d’un jugador que va formar part del darrer Nàstic que ha il·lusionat i que arriba a Tarragona per iniciar un altre projecte que s’afronta amb ganes. En definitiva, marxa Abraham i arriba Giner; marxa indiferència i arriba il·lusió.
