CLASSIC’S TARRAGONA – P.04: El nacionalisme musical

PUBLICITAT

En el programa d’aquesta setmana, parlem de la música del s. XIX. La música d’aquest període va estar marcada per les tradicions literàries, l’interès pel folklore, el patriotisme, la independència i la nacionalitat.

Utilitzaven cançons folklòriques natives i danses del mateix estil per tal d’aconseguir un estil ètnic.

Aquest moviment musical era el nacionalisme. Aquest moviment va ser una reacció a la pressió del romanticisme germànic i l’òpera italiana que condicionava la música europea d’aquell moment. L’artista buscava la llibertat d’escriure amb elements propis del seu país i així ho van fer molts compositors de Rússia, Hongria, Finlàndia, Txèquia, Espanya, etc.

Els compositors del nacionalisme van ser: Dvořák, El grup dels Cinc, Grieg, Smetana, Chopin, Bartók, Kodály, Granados, Albéniz, Sibelius i molts més.

La Suite Karelia op. 11 de Sibelius i La melodia islandesa núm. 2 de Svendsen ens mostren el nacionalisme dels països nòrdics. També, Grieg va ser un altre compositor molt destacable conegut pel seu famós Concert per a piano i orquestra.

El nacionalisme txec amb Dvořák i Smetana: Les Danses Eslaves de Dvořák, compositor nacionalista txec juntament amb Smetana i Martinu, van crear-se sota la influencia de les danses hongareses de Brahms. Sembla ser que tot i utilitzar-se com a model, havien unes diferències importants entre elles. Per una banda, Brahms va utilitzar melodies populars i per l’altra, Dvořák només va fer ús dels ritmes característics de la música eslava.

Aquestes peces van tenir una bona acceptació en l’època i actualment, són les obres més destacables del compositor. El nacionalisme espanyol amb la versió per a guitarra de la famosa Asturias de Isaac Albéniz i el nacionalisme rus amb dos grans compositors com Borodín i Mússorgski.

PUBLICITAT