El programa Classic’s Tarragona d’aquesta setmana el centrem en la simfonia: un tipus de peça que va recórrer gran part de la història de la música clàssica.
La paraula simfonia significa “sonar conjuntament”. Les primeres simfonies que trobem les situem al Barroc i eren peces instrumentals que solien introduir una cantata, una òpera o un ballet. Així la simfonia la podíem descriure com una obertura musical, una peça que servia per cridar l’atenció al públic anunciat l’espectacle abans de començar.
Un exemple d’aquesta simfonia és l’Obertura de Fairy Queen de Henry Purcell, una obra adaptada de la novel·la de Shakespeare Sueño de una noche de verano.
Amb els anys, algunes d’aquestes obertures es van anar convertint en populars i es van desvincular de l’òpera. D’aquesta manera, va esdevenir la simfonia clàssica que va anar evolucionant. Els primers anys amb menys instrumentació tan en nombre de músics com en tipus d’instruments.
La simfonia a partir del Classicisme estava formada per quatre moviments alternant ràpid i lent. Amb els anys, la simfonia va anar evolucionant a nivell instrumental i també, en aspectes melòdics i rítmics.
En el programa d’avui, farem un breu recorregut per diferents moviments de simfonies deMozart, Beethoven, Dvorak i Mahler.
