El ballet va surgir a Itàlia durant el Renaixement (1400-1600). Va ser a França durant el regnat de Lluís XIX que va sorgir la necessitat de crear la primera escola de ball. Rameau va escriure un tractat tècnic sobre passos al 1725 i va ser un dels grans compositors de música escrita per a ballar.
La popularitat del ballet va disminuir a partir de 1830, tot i que va seguir practicant-se en països com Dinamarca, Itàlia i Rússia. Durant la Primera Guerra Mundial, Serguéi Diáguilev va introduir els ballets russos que van provocar un gran interès general.
La Consagració de la primavera és un ballet de Stravinsky. Fou escrit per la temporada 1913 a París per la companyia de Ballets Russos que portava Seguéi Diáguilev. Es va estrenar el 29 de maig del 1913 i va provocar sensació. Aquesta peça ha aconseguit un gran reconeixement com a peça de concert i es considerada com una de les obres musicals més influents del segle XX.
La Valse és un poema coreogràfic de Ravel escrit entre 1919 i 1920, dedicat a la seva amiga Misia Sert. Ravel intentava compondre un ballet des de 1906 en homenatge a Johann Strauss, però la Primera Guerra mundial li ho va impedir. L’experiència de la guerra li va provocar un canvi convertint una possible composició de benestar a una societat en decadència. Per aquest motiu, l’obra de Ravel sobrepassa les seves ambicions inicials. El músic la va definir com Un torbellino fantástico y fatal.
