En el programa d’aquesta setmana de Classic’s parlem de la música clàssica i algun es obres relacionades amb el carnaval.
Dvorák va escriure tres obertures que formen la trilogia Naturalesa, Vida i Amor.
La primera part amb En el regnat de la naturalesa op. 91 referent a la Naturalesa. La segona part és el Carnaval op. 92 de la Vida i la tercera part, Otelo op .93 de l’Amor.
L’obertura del Carnaval op. 92 la va compondre al 1891.
Fauré fou un compositor del s. XIX-XX i fou un dels compositors francesos més destacats de l’època que va provocar grans influències en compositors del s. XX. Les seves obres més conegudes són La pavana o el seu famós Claro de Luna.
Durant els seus últims anys de vida, va escriure Masques et bergamasques sent un homenatge al món de les festes galants que es feien al s. XVIII.
Richard Strauss que va ser un compositor de finals del Romanticisme i inicis del s. XX, va dedicar una de les primeres composicions, sota el nom de Scherzo en re menor, al famós pianista i director Hans von Bülow. La peça era tan complicada que el mateix director va rebutjar estrenar-la, cosa que va provocar una revisió de quatre anys per part del compositor creant Burlesque en re menor.
Aquesta última modificació la va dedicar a Eugen d’Albert que la va estrenar amb la direcció d’Strauss al 1890.
Un altre compositor de la mateixa època fou Carl Nielson, compositor danès. Aquest compositor va escriure una òpera còmica de tres actes: Mascarada. Va ser una òpera amb èxit, donat que trencava amb el dramatisme de l’òpera. La seva obertura i el ballet del tercer acte són dos fragments que s’interpreten amb freqüència.
