En el programa d’aquesta setmana, parlem del tempo adagio.
Des del s. XVII, a Europa, els compositors van començar a deixar anotacions a les partitures en referència a la velocitat. L’any 1812 s’inventa el metrònom fet que suposa un canvi important.
Les paraules que designaven tempo també feien referència al caràcter o expressió de la música.
La terminologia musical s’escriu en italià independent de la nacionalitat del compositor i l’ús es va anar generalitzant per tota Europa durant el s. XVIII
Adagio és un terme musical que fa referència a un tempo lent, però no és dels més lents amb una pulsació de 70 per minut. Normalment les simfonies i concerts tenen un moviment lent designat adagio que situen el segon o tercer moviment de l’obra.
La simfonia núm. 5 de Mahler la va escriure al 1902, tot i que la va estar modificant constantment fins pràcticament la seva mort. Formada per 5 moviments i que el adagietto forma el 4t moviment amb l’orquestra de corda i l’arpa. Busca una íntima musicalitat amb aquesta obra, una obra completament lírica i que condueix a un últim moviment que conclou aquesta simfonia.
