En el programa d’aquesta setmana, parlem de dels orígens del món coral.
La música coral va començar en les tribus, era la manera d’entretenir-se i acompanyar algunes de les tasques diàries. Per desgràcia, no existeixen exemples per poder escoltar.
Els primers exemples van ser a l’Edat Mitjana on neix el cant gregorià, un cant d’homes pensat per la litúrgia i amb text en llatí. L’església era el poder en aquella època i la música acompanyava aquest poder durant les celebracions religioses.
Guido d’Arezzo va desenvolupar el tetragrama, el precursor al pentagrama musical. Gràcies a ell va començar l’escriptura musical amb un símbols que es deixen neumes i que tenien unes normatives diferents a l’escriptura musical moderna.
Posteriorment, es desenvolupen noves tècniques musicals que es denomina Ars nova, utilitzaven tècnica polifonia. Anteriorment, en el cant gregorià era tècnica monòdica.
El principal representant de l’Ars nova va ser Guillaume Machaut
Durant el Renaixement, entre 1450-1600 aprox, la música coral està formada per motets sobre texts religiosos en llatí i en misses. Va ser el momento culminant de la polifonía en països com França, Itàlia i Anglaterra.
Durant l’època del Barroc, s’inicien grans canvis en el món coral introduint la música coral en l’àmbit profà com ho fa Claudio Monteverdi amb l’òpera i els seus madrigals.
Grans Mestres del Barroc, componen grans obres que marquen l’història de la música com per exemple el famós Gloria de Vivaldi, el Messies de Händel i ni més ni menys que 300 cantates de Bach.
