El 17 d’agost serà un dia que es recordarà per la por, els nervis i la intranquil·litat. Just acabàvem d’entrar a la tarda quan de cop saltava la notícia. Un cotxe havia envestit desenes de persones a la Rambla de Barcelona. Segons el testimoni ocular el conductor va anar fent esses en un recorregut de més de 550 metres. El furgó es va parar a mitja rambla, quan el conductor va sortir per fugir a travessant el Mercat de la Boqueria.
En aquest precís instant el pànic omplia els carrers de Barcelona. Tothom es va confinar en bars, restaurants, cases i botigues, mentre els Mossos d’Esquadra iniciaven la seva cerca.
També es van tacar estacions de tren, metro i bus. Poc abans de les set de la tarda els Mossos confirmaven que era un atac terrorista. Llavors s’organitzava un comitè de crisi amb polítics i responsables de seguretat. I s’anaven coneixent les primeres víctimes, en total en van ser 15 i un centenar de ferits. El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, compareixia a les 11 de la nit d’aquell mateix dia i relacionava per primer cop els fets amb l’explosió que s’havia produït el dia abans a Alcanar, en un xalet.
Començava una nit, que ningú sabia, que seria molt llarga. A mitjanit els Mossos explicaven que hi havia un dispositiu policial a Cambrils i que tothom que pogués havia de romandre a casa seva o als hotels. Eren dos quarts de dues de la matinada quan un cotxe envestia un cotxe dels Mossos d’Esquadra, bolcava davant el Club Nàutic i baixaven cinc persones armades i amb cinturons explosius falsos. Entre la confusió aconseguien agredir a algun vianant i als policies. Poc després eren abatuts.
A Cambrils es produïa una única víctima mortal. El pànic i el terror envaïa bona part de Catalunya.
A Tarragona s’estaven preparant les festes de Sant Magí. Els portants ja havien començat el camí per baixar l’aigua. Tot estava a punt. Però quan es van produir els atemptats ràpidament es va anul·lar la baixada de l’aigua per no poder garantir la seguretat. L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros apel·lava a la calma i anunciava que se suspenien les festes de Sant Magí.
Begoña Floria, actual consellera de cultura, explicava que era un gest de condol.
Amb tot plegat la ciutat vivia un Sant Magí trist, de dol, sense festes i amb el terror dintre la pell de tots els ciutadans.
