Oh, quina sorpresa! El Zaragoza al Nou Estadi.
De debò. Prou ja. Cada any juguem 4 o 5 cops contra aquesta gent. No ens caiem bé mútuament, però no per males relacions institucionals o esportives: és que ens veiem a cada dos per tres. Prou. Aquesta penya ens porta envaint les platges de la Costa Daurada des de fa dècades, no cal que vinguin també al Nou Estadi cada dos mesos.
En serio.
No tenim res contra Zaragoza ni el seu equip, però és que mires les xarxes socials i la gent diu “OOOH NOOOO QUINA SORPRESA QUE JUGUEM CONTRA ELLS”.
Nàstic – Zaragoza és ja un partit que es repeteix més que els clitxés de les pelis de cap de setmana a les 5 de la tarda. Stop. Prou. Canvi. Que ens canviïn el Zaragoza per, no sé, el Real Jaén, que són d’una mica més lluny i no hi hem jugat tant al llarg de la nostra història recent.
Per desgràcia, també ho he de dir, els partits que farem en el futur contra aquesta gent seran o amistosos de pretemporada o de Copa. Tant de bo fossin de lliga, però entre que aquesta gent és clara favorita per pujar enguany de categoria i que nosaltres estem més a prop de jugar contra el Cerdanyola que no pas contra l’Albacete, està la cosa complicada.
Total, que avui juguem la segona ronda de la Copa del Rei, una competició que alguns a can Nàstic veuen com importantíssima, i d’altres es creuen que arribarem a semifinals, o aix. Pues ok. Jo sóc dels que prefereix mantenir la categoria. Digueu-me boig.
