Al contrari del que pensa molta gent, els bunyols no són típics de la localitat de Bunyol. D’aquesta localitat és típic una altra cosa. En concret cada any se celebra una de les festes més emblemàtiques de tot l’Estat: la Tomatina. Aquesta festa on la gent gaudeix d’esclafar tomàquets i llençar-los a la cara dels seus veïns. Abans que ens posem classistes i digueu “uh, què primari”, recordem que a Vilanova i la Geltrú cada carnaval la gent es llença merengue al cap. No se què és pitjor.
Això de tirar tomàquets té altres significats, especialment en el món de l’espectacle. Abans (i parlo de fa uns quants segles), si al públic no li agradava la obra o s’havia sentit violentada pel contingut o per una pèssima actuació, la gent llençava tomàquets podrits i altres verdures en mal estat als actors. El primer cop que es va documentar una situació així va ser el 1883, en un article del New York Times on parlaven d’aquesta situació en una obra dirigida per un tal John Ritchie.
Us imagineu que a can Nàstic féssim el mateix cada cop que l’equip fa pena? Si ho haguéssim començat a fer al principi de temporada… riute’n de la tomatina. Per sort la samarreta del Nàstic és vermella.
Sigui com sigui avui tenim una oportunitat d’or per deixar ben enrere el descens. Si guanyem al Llevant deixaríem la zona de descens a 4 o 5 punts. I a partir d’aquí… els tomàquets els guardarem pels entrepans. Però aquests que estiguin bons i no podrits, eh?
