Sabeu què tenen en comú Héroes del Silencio i el Nàstic de Tarragona? Que les lletres (o jugadors) estan molt bé, però que si escoltes la cançó no acabes d’entendre ben bé que t’estan dient.
El Nàstic d’aquest inici de lliga no és ni de bon tros el què esperàvem i tot i tenir jugadors de renom a la categoria com Petcoff, Goldar o Pedro Martín, les coses no acaben de rutllar. No fa falta que vingui ningú a dir-nos què signifiquen les lletres, sinó que el compositor canviï la partitura.
És fer un canvi i començar a rutllar ja, o el Nàstic, com Iberia, es començarà a submergir en una situació gens agradable per un equip cridat a estar a la part alta de la taula. L’altre dia van començar a sonar xiulets al Nou Estadi. Una mena de “Avalancha” d’opinió per part d’un públic que ja està fart de patir. Avui tocar trobar aquell “Maldito Duende” que ens faci tirar amunt. I no ens conformem en estar “Entre Dos Tierras”, perquè l’últim que volem és que el Nàstic acabi sent una “Sirena varada”. Toca curar “La Herida”.
Si hi ha canvis o no avui al Pedro Sáncho (per cert, nom que em fa molta gràcia, i més en el context polític actual) ho veurem en pocs minuts.
Mentrestant segueixo escoltant Héroes del Silencio, conjunt que es va formar, precisament, a la ciutat on juga el Nàstic avui: Zaragoza.
