Aquests dies estem escoltant molt els conceptes “violència”, “aldarulls”, “protestes” i “situació d’excepcionalitat”.
Centrem-nos en aquest últim concepte.
“Situació d’excepcionalitat” és el que viu Catalunya, Tarragona i també el Nàstic.
En aquests moments, el Nàstic està en zona de playout amb 7 punts i havent sumat 3 dels últims 12. Part bona, no encaixem tant, part dolenta, tota la resta.
Està bé que els més optimistes digueu que “hem de tenir confiança en el projecte”, i ei, us asseguro que jo en tinc, però crec que ja n’hi ha un tip.
El Nàstic ha d’aconseguir guanyar aquest partit per qualsevol mitjà possible. Com a socis o seguidors del club, des del meu humil però sempre encertat punt de vista, no hem de negociar, hem d’EXIGIR resultats al cos tècnic en primera instància, però també a la llotja de retruc.
I ja que estem parlant d’exigir, i si em permeteu posar el missatge en aquesta secció: és també el moment d’exigir que en aquests dies plens de violència, s’acabin d’un cop per totes les agressions a periodistes que en els últims dies hem estat cobrint la informació, a peu de carrer, i ens han pegat, retingut i detingut per fer la nostra feina: portar-vos a casa vostra el què passa als carrers de Tarragona, Barcelona i d’arreu de Catalunya. Prou agressions i prou abusos, no només als periodistes, també als civils que passegen pel carrer sense involucrar-se en la revolta i acaben rebent: prou.
