La Crònica del Sant Andreu-Nàstic (0-1)

15634725493_45648165f6_z

PUBLICITAT

Cinc gols de Rocha, cinc victòries del Nàstic per la mínima. Per tant, Rocha ha donat 15 punts al Nàstic. Els últims al camp del Sant Andreu amb un gol al minut 14 amb un xut des de la frontal de l’àrea. Ja ho havia fet al camp de l’Hospitalet, de l’At. Balears, a casa contra l’Alcoià i amb l’1 a 2 a l’afegit al camp del València Mestalla.

El Nàstic va saber patir al Narcís Sala en un partit complicat que es posava de cara aviat. D’alguna manera, s’ha après la lliçó del camp de l’Huracán per aconseguir una victòria que el manté líder. Sense fer un joc brillant com la jornada passada amb el Vila-real B, s’ha adaptat a les circumstàncies d’un camp de gespa artificial i un rival incòmode com explicava el golejador David Rocha.

 

L’altre heroi del partit, el porter Manolo Reina treient dues mans, una a la primera part i una a la segona, determinants per aconseguir els tres punts. L’equip ha de fer coses que no li agrada fer, però les fa bé.

 

L’entrenador Vicente Moreno treu l’esperit crític necessari per mantenir l’atenció de tothom apuntant que, una vegada més, a l’equip li falta tancar el partit abans. Però tot estava dins el previst…

 

Els 90 minuts al camp del Sant Andreu van tenir molta tensió entre els jugadors, símptoma que els punts tot i valer el mateix que a la primera jornada comencen a tenir molta més importància per assolir els objectius.

 

Ningú ha parlat de l’àrbitre, Cristian Adrián Lixandru, tot i prendre moltes decisions estranyes. Al Sant Andreu li ha anulat un gol per fora de joc i no ha xiulat penal en unes possibles mans dins l’àrea del Nàstic.

L’esperit i sacrifici de l’equip i l’ànim d’uns 250 aficionats a les grades han fet que el desplaçament a Barcelona hagi recordat aquells bons moment de fa una dècada quan el Nàstic encadenava els ascensos a Segona B i Segona A.

PUBLICITAT