Joan seu a la barca i entristit contempla el mar. Avui en farà setanta tot pensat, que no té a ningú per compartir els consells de pescador, està trist sense poder sortir de port.
I recorda amb nostàlgia, quan guanyava el seu jornal, recollint d’entre les ones, els millors fruits de la mar. Una foto en blanc i negre, una gorra blau marí, i el record de molta feina però feliç.
I el vent bufa una ona, que esquitxa el cor d’en Joan. Nostàlgic s’emociona tot pensant, en aquells anys tan feliços a la mar.
No hi ha el peix que abans hi havia, alguna cosa ha fallat, el jovent no se’n fia de la mar. Si la poguéssim mantenir, tal com es feia abans, feina minuciosa i digne d’artesà.
I el vent bufa una ona, que esquitxa el cor d’en Joan. Nostàlgic s’emociona tot pensant, en aquells anys tan feliços a la mar.
