Quan algú pensa en un defensa central que transmeti confiança, ve al cap un noi de metre-noranta, corpulent i expeditiu. En cas del protagonista d’avui, destacava per ser un central baixet, però molt intel·ligent. Així era David Garcia, que a banda de ser un central de garanties, també era una dosi d’alegria i humor al vestidor del Nàstic de Tarragona.
Fa 15 anys, el Nàstic empatava a 1 davant el Castelló al Nou Estadi, amb un gol d’Ismael a les acaballes del partit. El conjunt grana acabaria aquella jornada 17 a la part mitjana de la taula. Ningú s’esperava que en poques setmanes, s’encadenaria una sèrie de resultats que activarien la màquina d’un ascens, per molts, inesperat.
David Garcia Haro (València, 03/02/1980) tenia fama de ser una riallada constant al vestidor grana. Així ho diuen molts dels seus companys d’equip. Va arribar al Nàstic la temporada 2004/2005 procedent de la pedrera del Barça, i va defensar la samarreta del Nàstic durant gairebé 4 anys. Posteriorment va jugar al Cádiz, amb qui va pujar a 2a. Acabaria la seva carrera jugant amb altres equips com l’Atlético Baleares, el Terrassa o el Vilassar de Mar.
