182.300 jubliats de la província de Tarragona no veuran augmentades, de moment, les seves pensions a partir del mes de febrer. Així s’havia decidit al desembre, però la no aprovació aquesta setmana al Congrés del decret òmnibus, que inclou una vuitantena de mesures diferents, fa que l’augment quedi bloquejat.
Es preveia una revalorització de les pensions en funció de l’IPC, un 2,8%. Però amb el decret cauen moltes altres mesures previstes que afecten a milers de persones. 11.210 tarragonins que cobren l’ingrés mínim vital ja no el veuran revaloritzat un 9% a partir del mes vinent, fet que els suposarà perdre uns 500€ aquest any.
Tampoc es prorrogarà el salari mínim interprofessional que cobren a la província, aproximadament, un 10% de les persones que estan treballant. I les quasi 20.000 persones que poden utilitzar la bonificació social elèctrica ja no el podran gaudir. A més, també han quedat bloquejats els descomptes i bonificacions del transport públic dels quals es beneficien milers d’usuaris a la província, tant amb busos com amb trens.
El nombre de beneficiaris que gaudeixen del bo social a la demarcació de Tarragona ha crescut un 76% en els últims 5 anys i se situa en prop de 23.800 famílies.
L’increment més pronunciat ha estat en el darrer trienni, amb més de 6.700 nous beneficiaris. Es tracta d’un ajut que actualment redueix entre un 50 i un 65% la factura de la llum sobre el preu voluntari per al petit consumidor. L’augment de beneficiaris del bo social ha coincidit amb el pas de la COVID-19 i la crisi energètica posterior agreujada per la guerra d’Ucraïna. Aquest 2025, més de 10.000 famílies tarragonines, clients d’Endesa, hauran de renovar el bo social si volen continuar gaudint-lo.
Els Mossos d’Esquadra busquen un pres de Mas Enric que dijous va fugir durant una visita programada fora del centre penitenciari del Catllar.
Com ha avançat el Diari de Tarragona i ha confirmat l’ACN, l’home estava complint una condemna de dotze anys de presó per robatori. Durant una sortida programada a un centre terapèutic dels Pallaresos, el fugitiu va marxar, sense utilitzar la força, amb l’excusa que volia sortir a fumar.
L’acusat de matar un altre home el setembre de 2023 a Reus ha negat que tingués la intenció d’assassinar-lo. En la seva declaració feta aquest divendres a l’Audiència de Tarragona, ha confessat que li va propinar dos cops al cap, que van fer caure a la víctima a terra.
Llavors, ha assegurat que l’altre investigat li va donar una puntada de peu. Aquest últim ha declarat que no coneixia el mort i ha dit que no es va barallar amb ningú. La víctima va morir a l’hospital per un xoc hemorràgic secundari de politraumatisme. Fiscalia demana 16 anys de presó per a cadascun d’ells per un delicte d’assassinat amb traïdoria i una responsabilitat civil de 230.000 euros. Així ha declarat un dels dos acusats.
En la vista d’aquest divendres, també han testificat les perites i s’han reproduït les proves documentals. Les defenses i acusacions presentaran la setmana vinent els seus informes i peticions finals per tal que el jurat popular es tanqui a deliberar.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha celebrat l’inici de les obres per portar aigua del riu Ebre fins a l’embassament dels Guiamets, que han de permetre que la Comunitat de Regants del Baix Priorat pugui fer un reg de suport a 1.400 hectàrees.
Uns treballs que s’han d’enllestir en els pròxims vuit mesos. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre s’encarrega de les obres, que tenen un pressupost de 5,7 milions d’euros. Ja s’ha començat a condicionar una finca situada a tocar del riu, a Móra la Nova, en el punt on es farà la captació. L’aigua passarà un primer procés de filtratge i es passarà a una bassa que s’ha de construir i des d’allà es bombejarà fins a la canonada general. Seguidament es transportarà fins a la xarxa dels regants, uns quilòmetres més amunt. Un cop arribi en aquest punt i en funció de les necessitats es determinarà si aquella aigua directament va als camps per al regadiu o si es trasllada fins a l’embassament dels Guiamets.
El Port de Tarragona, a través del seu Arxiu i el Servei de Publicacions, ha fet una donació de més d’un centenar d’exemplars de llibres nous, principalment de temàtica infantil i juvenil, per reposar part del material perdut i inservible de les biblioteques dels municipis afectats pels estralls de la Dana el passat mes de novembre de 2024.
Des del Port han volgut contribuir a millorar la situació precària de 12 biblioteques públiques, 8 arxius municipals, i una biblioteca universitària després de les inundacions. Amb l’adquisició d’aquestes publicacions, en les pròximes setmanes s’enviarà el material amb l’esperançam que, ben aviat, aquests centres culturals i de referència de molts municipis, puguin tornar a obrir les seves portes i atendre a la ciutadania.
Un altre dels criteris que s’ha seguit per a la selecció dels llibres enviats és que estiguin escrits en català i en valencià i hagin estat editats per empreses editores valencianes, algunes de les quals, també s’han vist greument afectades per les inundacions.
Adéu a Joan Giné Masdeu, una figura clau en l’educació i la cultura del territori. Nascut a Falset el 1950, Giné deixa una empremta inesborrable gràcies a una vida dedicada a la pedagogia i a les lletres catalanes.
Durant els anys del tardofranquisme, Giné va ser pioner en ensenyar català en circumstàncies adverses, primer a l’escola Elisabeth de Salou, coneguda pels seus mètodes innovadors, i posteriorment a l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, on va exercir com a professor, cap d’estudis i, durant dues dècades, com a director. Va impulsar-hi projectes pioners com la integració de la cultura audiovisual i va promoure activitats extraescolars que encara avui són recordades.
Com a escriptor, va ser guardonat amb el Premi Pin i Soler de narrativa (2009) i el Ramon Muntanyola de poesia (1979). Obres com Els cavalls a la casa de les roses surant i A frec de capitell destaquen per la seva sensibilitat i profunditat.
