Victòria. Ara ja està, no? Vull dir que ara ja està el tema aquest dels ultimàtums, no? El Consell d’Administració ja té el que volia, guanyar. I majoritàriament la gent del Nàstic ja té el que també volia, Dani Vidal i guanyar. Compte! Segurament hi haurà moltes coses a ajustar, coses a retocar i coses a millorar i evolucionar, però ja tenim el que volíem no? Doncs ara torna a ser el moment de la tranquilitat i el de creure. Tothom! És l’única maner i l’únic camí que ens portarà a jugar la promoció d’ascens. En els partits que queden guanyarem, empatarem i perdrem. Però aleshores hauria de sortir aquella mítica frase de l’”entre tots i tot junts” que tancava els discursos de l’expresident Josep Maria Andreu. Entre tots i tots junts començant pel Consell d’Administració i els seus ultimàtums.
Dit això. El partit va estar ple de llenguatge no verbal. Amb lectures interessants.
La pinya de l’equip. Especialment als gols. Aquella sensació que les rodes de premsa dels jugadors post Ourense i durant la setmana no eren un brindis al sol com passa moltes vegades al futbol. No eren dir per dir. Creuen en això.
La tensió de Dani Vidal que hem pogut reveure en la transmissió televisiva. Per ell no era un partit gens fàcil i encara que no vulgui l’atenció, inevitablement tothom el miràvem.
L’esbufec post partit de l’Ivan Moreno, que van captar les càmeres de televisió. Diu molt de la feina que hi ha també al darrera de l’entrenador. El cos tècnic, de la casa, també va respirar alleugerit. I ens alegrem immensament.
I la gent, els aficionats, que van mostrar les seves sensacions durant el partit. Xiulant a Godoy, celebrant els gols amb especial èxtasi, patint al final, recolzant a l’entrenador.
Segur que n’hi ha mil imatges més.
Ara, de veritat, no ho espatlleu. Perdrem algun partit eh, segur. Però no ho espatlleu. Que se centrin en el Soteras Dimissió, que es promou des del club i es visibilitza en la pancarta encarregada del Gol Nord. I deixeu a l’equip que faci el seu camí.
