Un dia va arribar a classe el profe (Justo es deia) i va començar a explicar la lliçó del dia que contradeia tot el que havíem fet durant els anteriors mesos d’assignatura… I va dir: esta es la excepción que confirma la regla (ho va dir en castellà perquè ens feia la classe en castellà). I llestos. I en el fons va ser una lliçó de vida. D’assignatura i de vida. Això era els anys 80.
I llavors arriba el 30 de març de 2025.
Possiblement ni el més optimista dels optimistes s’esperava una matinal com va sortir. Tenim fe en l’equip i sabíem que la victòria era possible, però 5 a 1?
5 a 1 al segon classificat? Recuperant, fins i tot el gol average particular? Remuntant el marcador? Un resultat somiat, sense dubte.
És veritat que encara no hem aconseguit l’objectiu de jugar la promoció, però està a tocar tot i que les matemàtiques ens obliguin a ser cautelosos. Amb 48 punts, estem a tres victòries s’assegurar-nos lluitar per l’ascens. Tres victòries en vuit jornades. Quatre, si voleu estar tranquils.
Ara ve el repte per al club. No sé com, però ha d’aconseguir el mateix en tots els partits que queden. No sé quina és la fórmula. Si entrades a 5 euros, si beneficis pels socis… El que sigui, perquè ara és l’hora del club. De centrar els esforços en omplir el camp, en generar ambient, en posar el seu granet de sorra.
Ara li toca al club. Ara al club li toca pensar, crear, inventar, seduir, convèncer, atreure, animar, enamorar, encisar, temptar, captivar, generar, motivar, fabricar, maquinar, planejar, idear, parir…
L’EDITORIAL DE CARLES CORTÈS obre el programa d’aquesta setmana. MIRA’L I ESCOLTA’L AQUÍ.
