Nascuda a Tarragona i amb un passat memorable per la Universitat Rovira i Virgili, Joana Zaragoza ha passat per gairebé totes les àrees de la universitat. Vicedegana del 1992 al 1995, degana del 1997 al 2001 i vicerectora del 2001 al 2006. Des de l’antiga Facultat de Lletres va veure el neixement de la URV i va impulsar un equip de persones i diverses iniciatives pioneres al món educatiu.
Tota aquesta història ha fet que Zaragoza sigui una dona implicada i polifacètica. Per això, el seu pas pel Distàncies Curtes ens ha deixat moltes històries per explicar. Entre altres qüestions, l’exvicerectora s’ha mostrat crítica amb la joventut.
I relacionat amb la política, Zaragoza explica que s’ha tornat enrere quant a la llibertat. En aquesta qüestió Zaragoza creu que no té res a veure que la familia faci segons quines coses en l’educació del fill si altres nens a casa seva pensen diferent.
Zaragoza també ha sigut crítica amb la falta de joves a les llibreries. Assegura que pocs joves es desplacen fins a Barcelona per estudiar clàssiques tot i que afirma que també s’ha de llegir la literatura actual. Aquesta és una de les qüestions on Zaragoza insisteix. Afirma que cal ser més crític amb el que ens expliquen.
I en aquest canvi de mentalitat i societat també s’ha referit. Zaragoza explica que les lletres de les cançons de reggaeton actuals esgarrifen i que la societat es dirigeix cap al màrketing i el consum. Això, també va passar a la Universitat Rovira i Virgili.
L’exvicerectora també ha parlat de política actual. Afirma sentir-se decebuda cada vegada més.
Zaragoza segueix amb la traducció de llibres del grec. Ho va fer amb Hipòcrates i ara està traduint altres textos. Amb aquest temps entre traduccions, l’exvicerectora afirma que la història per si sola no té cap sentit en els estudis de medicina, sinó que el sentit és agafar d’on ve tot això. I de medicina a cultura, Zaragoza té enveja de la situació del teatre a Reus comparada amb la de la ciutat de Tarragona.
Referint-se a la política municipal, Joana Zaragoza ha explicat que no confia que el fet de ser un polític de barri serveixi per algo. També es mostra crítica amb la ciutadania que s’ha carregat el patrimoni i explicaque aconseguir que la ciutat fos Patrimoni de la Humanitat va ser mèrit de Maria Mercè Martorell i no del senyor Nadal
També ha volgut mostrar el seu descontent amb la societat actual perquè assegura que no surt al carrer per res i que avui ens hem instal·lat en una zona de comfort.
Tot i això, Zaragoza pensa que hem d’anar a millor i que la gent se’n donarà compte de tot el que està passant. Joana Zaragoza també ens deixa el millor missatge per afrontar la vida:
