Un tarragoní nascut a Barcelona. Així es defineix el guionista, músic, actor i director de teatre i televisió, Oriol Grau, qui fa ja molts anys va aterrar a la ciutat de Tarragona. Aquí es professor a la Universitat Rovira i Virgili, una descoberta que encara gaudeix.
L’actor reoneix que a Tarragona fan falta líders polítics que apostin per la cultura i que cal que a la ciutat ens expliquin coses des de fora per poder seguir mirant amb perspectiva de futur. Ho aprofita comparant-se amb Girona, per exemple.
A Grau també el preocupa la falta de previsió de la ciutat i assegura que a la ciutat fa falta un cert discurs i una aposta pel Teatre.
I si parlem de teatre a la ciutat de Tarragona, evidentment hem de parlar de la Sala Trono, que no passa pel seu millor moment. De fet, Grau alerta que el fet que la sala pugui desaparèixer fa mal i creu que la ciutat no ha tingut sort amb els polítics.
Quant a l’àrea metropolitana, el director de teatre també explica com van unir tres consellers de cultura, que prop d’acabar el seu mandat, encara no s’havien conegut en persona. Per això, Grau no veu futur en aquest àrea, tot i que creu que és una bona idea enllaçar-nos al territori.
Grau insisteix en la idea que al territori fan falta líders bons per aquesta labor i que tinguin la capacitat d’unir i ens dona el nom de Poblet com un dels polítics que ho podria haver fet possible.
L’humorista va ser el pregoner d’enguany de Santa Tecla, i va aprofitar el moment per declarar la república catalana, des del balcó de l’Ajuntament. Un moment que descriu d’aquesta manera.
Quan li pregunten sobre si vol marxar de la ciutat que l’ha acollit, ell ho té clar. Vol quedar-se per un motiu.
Grau també opina sobre la manca d’inversions i les febles apostes per la cultura al territori. I que cal pensar en ella com una eina clau per transformar.
La gent que el coneix el defineix com humil, agraït i generós i ell explica que li agrada ensenyar el que sap. L’actor i humorista seguirà a les classes de la URV i fent-nos riure amb les seves actuacions, com a Dames i Vells, on gairebé ha interpretat a tots els personatges. I tot i que potser s’ho passa millor ell actuant que el propi públic assistent, per Grau és un plaer veure els somriures de l’altra gent.
