Arriba Sant Jordi i els llibres es tornen protagonistes. La gent col·lapsa els carrers fullejant i comprant les obres de moda i els grans clàssics, però el debat etern sobre les noves generacions i la seva afició a la lectura es posa en relleu. Joan Pere Fortuny, professor de català de l’Institut Martí i Franques, apunta al fet que “els joves llegeixen menys llibres”, tot i que estan tot el dia llegint a través dels dispositius mòbils, “la qualitat d’aquestes lectures no és la mateixa”. Magí Sunyer, catedràtic de Filologia Catalana de la URV, s’expressa en paraules similars, assenyalant que “l’accés a la cultura ha augmentat, però el jovent té menys accés als llibres”.
Davant d’aquesta situació la comunitat educativa debat sobre l’actual curriculum de lectures obligatories. Molts cops intentar despertar un interès en els grans clàssics de la literatura a través de l’imposició es molt dificil, sobretot en alumnes que estan completament desentesos de la lectura. Fortuny afirma com “la obligació suposa un problema de base per als seus alumnes”.
L’opinió del catedràtic és distant en aquest àmbit. Sunyer indica com “molts cops els joves han de fer coses a contracor i finalment agraeix haver-ho fet”.
I en mig d’això, que diuen els alumnes? La Lucia fa un any que va acabar el batxiller i, tot i ser una persona lectora, no es va interesar per cap de les lectures obligatories.
En el que si coincideixen tots dos filòlegs, és en “la necessitat d’iniciar en la lectura als joves en aquestes edats”. Per a Fortuny, és imprescindible que l’adolescent “aprengui a enfrontar-se a textos per poder abordar altres més complexos”.
El catedràtic afegeix que “la voluntat i la capacitat d’aprendre es perd amb els anys”, per aquest motiu és tan important “potenciar-la durant l’adolescència”.
Però les eines que es donen no sempre són les més útils, la Lucia assegura que “cap dels seus companys de classe se sent motivat pel currículum de lectures obligatòries”.
Una de les grans barreres a l’hora de despertar passions per la lectura és el mateix sistema educatiu. La necessitat d’avaluar una lectura amb un examen és “un error” per al professor, qui indica que “s’haurien de replantejar les mecàniques d’avaluació a literatura”.
El catèdratic a més assenyala el mal plantejament que hi ha a la selectivitat per avaluar els coneixements dels clàssics de la literatura.
I és que fins i tot els alumnes reconeixen fer trampes per avaluar-se d’aquests exàmens, ja que no és necessari llegir els llibres per aprovar.
