Deixar de ser invisibles

Era el mes de març del 2020 quan ens tancaven a casa. Una pandèmia mundial recorria tots els països arrasant. Poc ens esperaven que allò que havia de passar en dues setmanes, s’allargués gairebé dos anys i anés precedit d’una pandèmia relacionada amb la Salut Mental.

Depressio
PUBLICITAT

Sonia Ulloa és la coordinadora de l’entitat la Muralla que ja fa temps que tracta aquesta problemàtica. Ho fan amb els mateixos pacients, que estan al capdavant de l’organització, com el Francesc Martínez.

Soledat, incomprensió, no saber com actuar i qüestionament constant són alguns dels sentiments de les persones que pateixen malalties mentals. Ja fa temps que s’intenta lluitar contra això i a poc a poc es fan passes endavant. 

La depressió i l’ansietat són les que més es detecten aquests últims temps, i les diverses entitats ho han notat. Però no són les úniques que existeixen. Parlar-ho i reconèixer que pateixes un problema és una passa molt gran per poder conscienciar a la població, i a més ajudar a la visibilització

El fet de poder-ho dir i explicar-ho fa que també disminueixi l’autoestigma que es té. 

Sembla que poc a poc les institucions i la ciutadania en general cada cop agafa més conscienciació i visbilitza més aquest tipus de problemes, cosa que és positiu sobretot per les persones que ho pateixen. 

Un altre col·lectiu també molt afectat per l’estigmatització i la poca visibilitat són totes aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat física. 

Era l’any 1991 quan naixia una entitat a Tarragona en forma de camp de treball, amb la intenció que totes aquelles persones amb mobilitat reduïda, especialment les que viuen a la residència de Sant Salvador, poguessin participar a les festes de Santa Tecla, estem parlant de Festa per a Tothom. L’impuls de tot plegat el va fer l’Ajuntament de Tarragona, i una de les persones que estava involucrat és l’activista cultural i per la visibilització Roma Solé. Al llarg dels anys tot ha anat evolucionant i s’han convertit en una penya festiva, però amb uns objectius molt clars: la visibilització. 

Tot això ha anat canviant exponencialment i les noves tecnologies han jugat a favor d’aquest canvi, donant més visibilitat i empenta a la gent que pateix algun d’aquest tipus de problemes. 

Sembla que a poc a poc la societat cada cop mira a tots els col·lectius amb més empatia i amb ganes que tot sigui més inclusiu. Des de les insitucions es treballa més per donar un cop de mà, però encara queda molta feina per fer.

PUBLICITAT