Aquesta és la història d’una princesa, que amb tot conte viatja al futur. També hi va Sant Jordi amb la llança encesa, i drac molt ferotge que flames escup.
I allí a una muntanya els tres apareixen, Sant Jordi la dama i aquell drac verdós. A veure si el conte per fi enllesteixen, tenen moltes ganes que acabi collons.
La princesa es fa l’atemorida, el drac ferotge té una gana de por. Sant Jordi l’espasa la treu de seguida, els tres tenen ganes que s’acabi tot.
Quan sembla per fi que aquell conte s’acaba, de sobte apareixen les televisions, i els interrompen en directe els graven, tothom per la tele segueix la funció.
Sant Jordi els explica a aquells periodistes que no cal patir que ell el drac matarà. I de sobte arribaren mil animalistes, dient-li assassí i Sant Jordi flipant.
Després l’atenció del ramat reporter, pregunten com es troba a aquella princesa, i ella respon que esperant a un valent, perquè la salvi i que la faci contenta.
Aviat la rodegen dos mil feministes, cridant que ella sola s’haurà de salvar. Els homes no ens salven com boges li criden, i ella respon: Què no veieu quin drac?
Finalment la premsa es fixa en el drac, i va i li pregunta quina opinió té. Sembla que el rèptil els va a contestar, però en obrir la boca es menja els reporters.
Després també es menja els animalistes, i a les feministes també mastegà. Sant Jordi també amb l’escena s’indigna, però diu vinga penya que hem d’acabar.
Li clava una llança i surt una rosa. On és la princesa sembla que ha marxat? Amb un reporter que la vol fer famosa, i cap a un plató se l’han emportat.
El drac i Sant Jordi flipen amb la gent, la premsa ens governa i mou tots els fils. Se’n van a la tele i, els donen diners, un gravar, un gran conte que no tingui fi.
I el drac els direm que és un coronavirus, Sant Jordi serà un supercontagiador. Una mascareta per la princeseta, que el conte terroritzi a la població.
