Cada dia mengem. Hi ha qui fa cinc menjades al dia, d’altres quatre o alguns tres. Hi ha persones que prefereixen verdura, d’altres peix i n’hi ha que són més de pasta i arròs. Per molts, menjar és una delícia, per d’altres un luxe, i per una part de la societat un horror.
Els trastorns alimentaris són una malaltia que afecten moltes persones a la nostra societat. Inés Raigón és psicòloga especialista amb el tema, i membre del Col·legi de Psicologia de Tarragona i en parla.
Aquestes malalties afecten a més persones de les que ens podem imaginar. Actualment les persones que la pateixen poden començar a presentar símptomes des de que són molt petites.
La Covid-19 i el confinament ha fet que això encara s’agreugi més, des del desconfinament ha augmentat el nombre de persones diagnosticades.
La Helen Mercadé va començar amb 11 anys a deixar de menjar, i això va acabar sent un problema molt important.
Inicialment, ho feia fora de casa, però a poc a poc va començar a mentir als seus progenitors. A més explica que a través d’internet es pot accedir a pàgines web que et diuen i et donen fórmules per, suposadament, aprimar-te.
Tot i això, la Helen és conscient que l’entorn també pateix aquesta malaltia, i intenta actuar com pot.
Segurament l’entorn més directe, per moltes persones, són els pares. Precisament la Regina Pàmies és la mare de la Marina, una noia que també pateix trastorns alimentaris.
Ja fa 9 anys que va començar tot, i durant tot aquest temps han viscut diferents ingressos de la seva filla.
Arriba un dia que tot això es fa una muntanya molt gran, tot cau, i s’ha de començar de 0.
Es tracta d’un procés que costa molt, és lent, i sempre pot anar acompanyat de recaigudes, però veure la llum al final del túnel és possible.
La prevenció i parlar-ne obertament consideren que és positiu per poder ajudar a aquelles persones que ho pateixen, però també a les que ho poden arribar a patir. Tot i això, en un moment on les xarxes socials i la imatge té gran pes fa que sigui encara més fàcil poder caure en alguna malaltia d’aquestes.
Tot això fa que totes coincideixin en explicar que l’educació, i sobretot l’emocional és essencial.
