Sortint de la part fosca

Hi ha llum al final del túnel. Aquest és el missatge que vol transmetre el Juan, una persona que va entrar al Projecte Home després d’intentar desenganxar-se de la cocaïna en diverses ocasions. Sembla que aquest cop sí que se’n surt, tot i les dificultats derivades de la COVID-19. 

PUBLICITAT

La pandèmia ha tapat malalties que ja costaven veure, però també n’ha accentuat d’altres. Els centres d’addiccions de drogues i alcohol han vist com augmentaven el nombre d’usuaris durant aquest 2020. A més la seva feina s’ha complicat, ja que haver d’evitar la interacció social ha fet que s’hagin hagut d’adaptar. 

Maria San Pedro és la coordinadora del Projecte Home a Tarragona i Reus. Es tracta d’una ONG que atén a totes aquelles persones que tenen algun problema d’addiccions i per recursos no poden arribar a altres centres o llocs. 

La reinserció és el principal objectiu, i que aquestes persones recuperin part del seu entorn és imprescindible.

Fer el primer pas i adonar-te que tens un problema és essencial per sortir-se’n.

Una altra entitat que lluita contra les addiccions és Alcohòlics Anònims. Aquest usuari fa més de 30 anys que no consumeix res, però va haver de tocar fons per demanar ajuda. 

Sentir-se acollit i veure que hi ha més persones que tenen aquesta malaltia, que no ets l’únic en el món, és imprescindible. Sobretot quan encara hi ha molta estigmatització social envers aquest tema.

Tarragona també compta amb el Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències coordinat per la psicòloga clínica Blanca Caracolé. Des del centre han notat un lleuger augment de gent jove, sobretot. En la mateixa línia ho expressen des del Projecte Home. Encara estan tancant els números del 2020, però ja avancen que la mitjana d’edat ha baixat dels 37 anys als 30. 

Alcohòlics Anònims compta amb diferents grups. Entre ells s’expliquen les seves experiències i es donen suport sempre per poder superar la malaltia. La màxima satisfacció és poder ajudar a l’altre.

Actualment en formen part entre unes 200 i 300 persones a tot el territori, i hi ha grups escampats arreu del món. 

La rellevància de l’entorn és molt important. Un cop comences a sortir-te’n de tot plegat recuperes contactes que havies perdut. 

La recuperació és lenta, però molt gratificant. 

Recuperar amics, recuperar familiars, i sobretot trobar-se a un mateix després de molt de temps d’estar perdut, són la recompensa més gran.

És cert que la societat encara té molts estigmes, i que queda molta feina per fer, feina que també passa per l’educació.

Les addiccions seguiran existint, i no s’erradicaran. És feina de tothom ajudar a aquestes persones i intentar que se sentin millor quan expliquin la seva història.

PUBLICITAT