Només el 18% dels sol·licitants dels ajuts amb fons Next Generation per instal·lar plaques fotovoltaiques a casa han rebut els diners, més d’un any i mig després de tancar-se la convocatòria. L’allau d’expedients inicial i un volum final de més de 75.000 sol·licituds han derivat en uns terminis de resolució per part de l’Icaen que arriben a superar els de dos anys i mig.
932 dies d’espera mitjana, almenys pels darrers expedients resolts al juliol, als quals cal sumar el termini de pagament -de fins a 13 mesos -un cop justificada la instal·lació, segons ha sabut l’ACN. L’import sol·licitat, en conjunt, puja a 400 milions d’euros que superen de llarg el pressupost de la línia (208,8 MEUR). Fins ara s’han concedit 182,4 milions, i pagat, 51,8.
Els ajuts del Programa d’incentius lligats a l’autoconsum i emmagatzematge, amb fonts d’energia renovable i implantació de sistemes tèrmics renovables són subvencions provinents dels fons Next Generation EU i que a Catalunya tramita l’Institut Català de l’Energia (Icaen).
D’aquest ingent volum d’expedients, l’Icaen n’ha resolt a hores d’ara una mica més de la meitat (41.618), dels quals n’ha abonat un terç (13.635), per valor de 51,8 milions d’euros
Molts d’aquests sol·licitants són particulars, que van tramitar la sol·licitud ja fa més de dos anys i que encara esperen per cobrar l’ajut, havent instal·lat les plaques a casa.
En resposta a una sol·licitud d’informació pública feta per l’ACN, el mateix organisme explica que per atendre l’allau de sol·licituds s’han executat diferents plans temporals de contractació de personal, i que a l’estiu (quan es va formalitzar la petició d’informació) hi havia 56 persones contractades “destinades exclusivament a la revisió dels expedients de subvenció i la gestió dels fons”, més 14 places més “en procés de selecció”.
Pel que fa a les subvencions sol·licitades des de l’administració pública, un de cada tres ajuntaments catalans n’han tramitat, ja que fins a 324 municipis han sol·licitat ajudes. En aquest darrer expedient de resolucions del mes de juliol s’han atorgat (no pagat) un total de 31,9 milions d’euros, 5,7 dels quals corresponen a la instal·lació de bateries. I és que un 20% de les sol·licituds, prop de 1.800, inclouen a més de les plaques sistemes d’emmagatzematge.
El col·lectiu En peu de Terra! alerta dels perills del model territorial actual i del capitalisme verd a la Conca de Barberà
La plataforma va fer la seva presentació oficial divendres, a l’hospital de Santa Magdalena, de Montblanc.
L’empresa danesa Normal obrirà un centre logístic al Pla de Santa Maria (Alt Camp), segons ha informat el Departament d’Empresa aquest dilluns. La multinacional invertirà 20 milions d’euros i crearà 300 llocs de treball en un espai de més de 40.000 metres quadrats. D’aquests, 1.500 metres quadrats seran d’oficines, i també hi haurà zones d’emmagatzematge en fred per a productes sensibles a la temperatura, entre d’altres aplicacions.
És el primer centre d’aquestes característiques que la firma escandinava obre a l’Estat, amb l’objectiu de reforçar la distribució dels seus productes a Espanya, Portugal i el sud de França. La cadena ofereix productes multi marca de cura personal, higiene dental i maquillatge.
El Departament ha destacat que l’elecció del Pla de Santa Maria respon a les seves bones connexions i proximitat amb el sud de França, així com per la capacitat d’incorporar talent qualificat. De fet, “el nou centre serà el principal hub logístic de la companyia per al sud d’Europa i consolida el Camp de Tarragona com a ubicació estratègica en aquest àmbit”, han indicat.
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Reus han detingut cinc persones d’entre 21 i 49 anys com a presumptes autores d’estafes bancàries. A tres dels detinguts també se’ls atribueixen delictes d’estafes informàtiques i tots ells estan investigats per pertinença a grup criminal.
Es tracta de dos casos diferents en què els detinguts no tenen relació entre ells. Un dels grups es feia passar per l’entitat bancària per aconseguir transferències a altres comptes a través del ‘vishing’ o ‘phishing’ de veu, mètode de trucades per enganyar les víctimes perquè proporcionin informació confidencial com credencials d’inici de sessió o altres dades. La segona organització robava targetes de crèdit.
Pel que fa al primer grup, les gestions es van iniciar a principis de març arran de la denúncia d’un dels afectats. Després d’assegurar-li que trucaven de la seva entitat i que havien detectat un possible moviment sospitós en el compte, li van demanar que fes dues transferències. Els estafadors van argumentar que els diners estarien més segurs en altres dipòsits bancaris. Aquest engany el van repetir fins a 12 vegades amb 25 víctimes d’arreu de l’Estat. Els investigadors calculen que van aconseguir més de 40.000 euros.
Un dels tres detinguts a Reus, un home de 45 anys, seria la persona que se situava al capdamunt d’aquesta organització, amb les funcions de cadascun dels seus membres ben definida. Aquest home ja comptava amb antecedents policials per estafes, sis a Martorell (Baix Llobregat), on va aconseguir fins a 11.000 euros. En el moment de la detenció, el 8 d’octubre, en un domicili de l’avinguda Pere el Cerimoniós de Reus, se li van intervenir tres telèfons mòbils i un ordinador portàtil utilitzat per cometre les estafes.
Els tres detinguts van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus.
D’altra banda, a finals de setembre i en pocs dies de diferència, tres víctimes van denunciar a Reus que s’havien fet moviments bancaris en els seus comptes corrents. En alguns dels casos havien extret diners en efectiu en caixers automàtics mentre que, en altres, havien fet compres en establiments comercials o de comerç electrònic. L’import total dels diners estafats ascendeix a més de 13.600 euros.
La Unitat d’Investigació de la comissaria de Reus es va fer càrrec de les denúncies i va identificar i detenir entre dimarts i dimecres passat dos homes de 29 i 49 anys com a presumptes autors de les extraccions bancàries i de les transaccions il·legítimes.
En aquesta ocasió els integrants del grup es repartien les funcions des del moment d’escollir la víctima, seguir-la i sostraure-li la cartera fent ús d’algun giny o tècnica de distracció. A partir d’aquí és quan aconseguien treure diners en caixers, transferir-ne a comptes de Romania o d’altres persones implicades. També compraven en tota mena d’establiments i de comerç electrònic. L’àmbit d’actuació se centrava al Camp de Tarragona i en alguns punts de les comarques de Girona.
Els Mossos mantenen obertes les gestions per detenir la resta de persones que conformaven aquest altre grup criminal. Els dos detinguts van passar a disposició judicial.
Els Mossos d’Esquadra van desmantellar la setmana passada dos cultius de marihuana a l’interior d’una casa de la urbanització l’Alsineta de Montferri (Alt Camp) i van detenir dos homes, de 37 i 51 anys, com a presumptes responsables del conreu. A banda d’un suposat delicte contra la salut pública per tràfic de drogues també se’ls atribueix un delicte de defraudació de fluid elèctric.
D’altra banda, investiguen també un altre home de 75 anys per la seva relació amb una d’aquestes dues plantacions. Els Mossos van confirmar durant un patrullatge preventiu dimecres al matí l’existència d’una possible plantació interior de marihuana interior. La forta olor procedent de l’interior, així com el soroll de motors, va fer sospitar els agents.
Arran de l’entrada amb ordre judicial, els mossos van localitzar fins a 930 plantes en un avançat estat de creixement repartides en quatre espais diferents d’una casa en procés de construcció envoltat per portes metàl·liques.
A la mateixa urbanització de Montferri, els Mossos van desmantellar també, dijous al matí, una plantació dins d’una casa en una finca propera a l’anterior. Un cop efectuada la corresponent entrada a aquest segon domicili, els Mossos van comprovar que hi tenien 130 plantes més a l’interior. En ambdós casos, les instal·lacions s’abastien de subministrament elèctric des de l’escomesa general, on van efectuar una connexió fraudulenta.
Els dos detinguts dimecres passat van quedar en llibertat unes hores després amb l’obligació de presentar-se davant l’autoritat judicial quan siguin requerits. També ho haurà de fer l’home que es cuidava de la plantació localitzada en la segona casa, el qual està investigat pels mateixos fets.
El Port de Tarragona reforça el seu paper com a motor d’innovació dins del sistema portuari espanyol amb tres projectes tecnològics seleccionats pel programa Ports 4.0 de Puertos del Estado. Finançats amb fons d’innovació portuària, aquests projectes convertiran les instal·lacions tarragonines en un banc de proves d’alta tecnologia, centrant-se en l’ús de drons i en la digitalització del transport de mercaderies.
Dos dels projectes se centren en el desplegament de drons per millorar l’eficiència i la seguretat dins del recinte portuari. Amb software avançat, els vols es coordinaran, es controlarà el trànsit aeri i es reforçarà la vigilància en zones d’alta activitat, optimitzant operacions i recursos. El tercer projecte aposta per digitalitzar tota la cadena de subministrament, desenvolupant una plataforma que permetrà seguir el recorregut dels contenidors des del seu origen fins a la terminal, millorant la traçabilitat i reduint costos i temps.
L’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha acompanyat els equips seleccionats, situant el port com un dels 16 espanyols amb projectes escollits entre 66 candidatures. Aquesta iniciativa s’emmarca en una estratègia més àmplia de sostenibilitat, innovació i transformació digital que consolida Tarragona com a referent tecnològic i logístic del sistema portuari estatal, i com a motor d’R+D i modernització en el territori.
El Partit Popular de Tarragona ha denunciat aquest dilluns les “polítiques turismofòbiques” del Govern de Salvador Illa i ha reclamat la retirada definitiva de l’increment de la taxa turística. La presidenta del partit, Maria Mercè Martorell, acompanyada del diputat al Parlament Pere Lluís Huguet, ha advertit que aquesta mesura genera “inseguretat jurídica” i ja està afectant negativament les reserves per a la temporada del 2026.
Martorell ha criticat que el Govern hagi ajornat en diverses ocasions l’aplicació de l’increment de la taxa turística i considera “una barbaritat” aplicar-lo coincidint amb l’inici de la temporada baixa del sector. Segons la dirigent popular, l’executiu “no ofereix estabilitat ni confiança” a un sector “essencial” per a l’economia tarragonina.
Per la seva banda, Huguet ha assenyalat la “debilitat” del Govern d’Illa per dependre dels vots dels Comuns, als quals ha qualificat de “turismofòbics”, i ha alertat que l’increment proposat situaria la taxa catalana entre les deu més altes del món. Els populars també han reclamat que s’executi la resolució parlamentària que permet avançar en el projecte del Hard Rock, que consideren “imprescindible” per generar inversió i llocs de treball a la província.
