El 80% de les denúncies a Mossos d’Esquadra i policies locals per ocupació són de pisos buits de grans tenidors o fons d’inversió, tal com explica la sotscap executiva de Mossos, Alícia Moriana, a l’ACN. La número 2 del cos ha admès que quan el propietari és d’aquest perfil, hi ha “certa dificultat” per localitzar-lo i perquè denunciï, un pas clau perquè els agents actuïn. Segons ella, les ocupacions han baixat al voltant d’un 18,1% entre gener i octubre d’aquest any respecte a l’any passat, però els intents frustrats creixen per “l’acció policial” i perquè els propietaris “cada cop són més conscients”.
El nombre d’ocupacions denunciades –sumant els habitatges buits, com les primeres i segones residències– van arribar a les 6.257 l’any passat al país, una mitjana de 17 cada dia. Es tractava d’un increment del 8% respecte al 2023, i de la xifra més alta des del 2020, quan se’n van comptabilitzar 6.458.
La legislació fins i tot preveu sancions de 3.000 a 900.000 euros per als grans tenidors que no mouen fitxa davant d’una ocupació, i el consistori pot arribar a adquirir l’immoble temporalment per destinar-lo a habitatge social.
De fet, la majoria de les ocupacions són de pisos buits de grans propietaris, cosa que afegeix complexitat perquè primer se l’ha de “trobar” i instar-lo a que denunciï, un pas essencial.
A banda de la dificultat que presenten els pisos de grans tenidors, també hi ha la poca concreció amb què sovint es troben els agents de carrer per determinar quan ha començat la usurpació o violació de domicili, cosa que dona peu a diverses interpretacions sobre si ja s’ha consumat una ocupació. Si és el cas, els Mossos ja no poden desallotjar els intrusos de manera immediata i s’obre un procés judicial més llarg.
A la demarcació, el Baix Camp ha experimentat un retrocés del 17% en el nombre d’ocupacions. Pel que fa a Tarragona ciutat, es registren 7,1 ocupacions per cada 10.000 habitants.
En comparació amb el 2023, les denúncies d’ocupacions van baixar a municipis com Cambrils, mentre que els increments més notables van ser a Salou.
El president de la Generalitat Salvador Illa ha apel·lat a l’ambició de Gaudí per fer avançar Catalunya. En l’acte institucional d’inauguració de l’Any Gaudí, celebrat a Reus, Illa ha posat èmfasi en la universalitat del llegat de l’arquitecte.
L’Any Gaudí va repartir els actes d’inauguració a la terra natal de l’arquitecte, entre Reus i Riudoms aquest dissabte. Al matí, un espectacle itinerant va recórrer diversos punts de Riudoms amb ballarins, músics, equilibristes i personatges vestits amb motius gaudinians per recordar els orígens de l’artista. L’acte institucional d’inauguració es va traslladar a Reus a la tarda, concretament al Teatre Bartrina, on el president de la Generalitat Salvador Illa es va encomanar a l’ambició de Gaudí perquè el país prosperi.
En el seu discurs, Illa ha afirmat que cent anys després de la mort de l’artista, tant la seva obra com el seu llegat segueix “ben viu i present en l’esdeveniment del país”. D’aquesta manera, ha insistit en la idea que el mestre va optar per progressar a partir de l’esperança que va dedicar als seus projectes. “L’Any Gaudí és una excel·lent oportunitat per mostrar al món sencer que Catalunya aconsegueix allò que es proposa amb imaginació i raó”, ha asseverat.
Una figura que també ha reivindicat l’alcaldessa de Reus Sandra Guaita, qui ha destacat que l’Any Gaudí ha de permetre recordar la figura de l’arquitecte universal d’acord amb un relat verídic basat en el coneixement i la documentació. Per la seva part, el comissari de l’Any Gaudí, Galdric Santana, ha afirmat que l’artista és “el principal ambaixador de Catalunya” i el primer que va aplicar les ciències i les tecnologies a les arts.
Tot plegat, en el marc de l’inici de l’Any Gaudí, que compta amb un programa que s’estendrà arreu del país amb activitats que tenen per objectiu explicar la dimensió científica de la seva obra, a més d’interrelacionar-les totes de forma conjunta.
L’Associació de Veïns de la Móra de Tarragona reclama mesures urgents per afrontar inundacions com la que va afectar el barri fa un any. Així, demanen ampliar la canalització del barranc de la Móra per evitar desbordaments i denuncien que encara no s’han arreglat per complet els desperfectes de l’aiguat del 4 de novembre de 2024.
N’és testimoni l’espai final del passeig marítim, on encara es pot veure l’impacte de la tempesta. Alhora, l’entitat veïnal lamenta que la comissió tècnica de prevenció de desastres naturals no s’hagi reunit des de la seva creació ara fa mig any. Recentment, s’ha iniciat la construcció del dipòsit anti-desbordaments, si bé l’associació considera que farà més resilient el clavegueram, però no el torrent.
Els dies posteriors a l’aiguat, el consistori va concentrar esforços en els desbrossaments de la capçalera del torrent, així com en la tala d’arbres amb risc de caiguda i actuacions especials de neteja i recollida de residus.
Ara bé, en alguns punts els efectes de la tempesta encara són visibles actualment. És el cas de l’esvoranc al paviment de la via pública, concretament al final del passeig marítim, al carrer Baix Camp.
Davant d’aquest escenari, Franquès reclama a l’administració local que acceleri la reparació completa de la zona. En la mateixa línia, l’associació va presentar el passat mes de gener una moció al ple de l’Ajuntament per prendre mesures i actuar davant nous episodis de pluja. Ara, nou mesos més tard, els veïns lamenten que no s’ha avançat en els punts inclosos en el document, el qual va ser aprovat per unanimitat pels partits amb representació municipal.
En relació amb l’inici de les obres de construcció del dipòsit anti-desbordaments al canal de la Móra de Tarragona aquest octubre, el consistori assenyala que l’equipament podrà emmagatzemar fins a 1.000 m³ d’aigua. Un plantejament que els veïns veuen amb uns altres ulls, ja que consideren que tindrà un efecte en la resiliència del clavegueram, més que no pas en el torrent. En aquest sentit, desconfien de la capacitat del dipòsit i assenyalen que pot quedar curt.
La diferència entre rendes s’ha reduït tres punts a Catalunya entre 2015 i 2023, segons l’Índex Gini de desigualtat en els ingressos que recull el darrer Atles de la renda de les llars de l’INE. L’índex, que indica la concentració de la riquesa en una escala del 0 al 100, ha baixat de 34,4 a 31,4 punts en vuit anys, amb Tarragona com a demarcació amb més descens.
Encapçala el rànquing de concentració d’ingressos la de Barcelona (31,5), seguida de Tarragona (30,9), Girona (30,6) i finalment, Lleida, 30,3 punts és el territori català amb una millor distribució dels ingressos entre els habitants. Excepte Barcelona, la resta de demarcacions han rebaixat el seu Índex Gini en més de 3 punts entre 2015 i 2023, i Tarragona en concret, gairebé 4.
Pel que fa als municipis que superen l’indicador de referència català (31,4), en són 152, i estan molt repartits i de forma desigual per tot el territori, amb un pes destacat a Girona, on n’hi ha gairebé el doble (57) que a la resta de demarcacions: 34 a Barcelona, 32 a Lleida i 29 a Tarragona.
El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha obert un expedient per l’incompliment de terminis a l’empresa adjudicatària de les obres per connectar el Consorci d’Aigües de Tarragona amb Sarral i abastir d’aigua potable fins a vuit municipis de la Conca de Barberà. Fonts consultades per l’ACN, asseguren que s’estan fent els tràmits per rescindir el contracte a l’UTE Vials i Medi Ambient SA – Marco Infraestructuras y Medio Ambiente S.A.
Els treballs van iniciar-se el setembre de 2024 i la infraestructura havia d’estar enllestida el passat mes de juliol, però ara les obres estan aturades amb una execució del 50%. Aquest contratemps allargarà els terminis fins al 2027 i caldrà fer una nova licitació.
El 31 d’agost de 2024, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, es va desplaçar fins a Sarral per anunciar que la setmana següent s’iniciarien les obres de la canonada per connectar el CAT amb el municipi i amb Forès. Les obres s’havien d’acabar el juliol del 2025, però a inicis d’any l’empresa adjudicatària va manifestar el seu malestar per l’encariment dels materials i en desacord del preu de la licitació, segons ha pogut saber l’ACN.
L’UTE va demanar un increment de fins a un 60% del valor del projecte, un fet “inacceptable”, segons assenyalen fonts del Consell Comarcal. A més, la constructora reclamava continuar les obres amb un tipus de maquinària més gran i, per tant, ocupar més terreny per fer les obres.
Després de diverses negociacions amb el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l’ens va denunciar l’empresa al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i s’ha obert un expedient, encara per resoldre, per rescindir el contracte. L’empresa adjudicatària, la UTE Vials i Medi Ambient SA – Marco Infraestructuras y Medio Ambiente S.A., no ha volgut fer declaracions.
Paral·lelament, l’administració comarcal treballa per tornar a licitar el plec durant el primer trimestre del 2026 i tenir l’obra el 2027. L’adjudicació de les obres tenia un import de 3,3 MEUR més IVA i un termini d’execució d’un any.
El projecte d’abastament d’aigua a la comarca de la Conca de Barberà ha de beneficiar fins a vuit municipis, els primers dels quals seran Sarral i Forès. Es preveu que la xarxa del consorci es connecti al dipòsit municipal de Sarral, des d’on es bombejarà fins al dipòsit comarcal de Forès. Aquest últim s’està construint paral·lelament, i ja compta amb un 40% aproximadament d’execució d’obra.
Tres dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat s’han desplaçat a l’estació de trens de Tarragona per extingir un foc en un tren. El comboi arribava per la via 10 de l’estació Tarragona quan un testimoni ha alertat que sortia fum dels baixos d’un dels vagons.
L’avís s’ha rebut quan passaven tres minuts de les deu del matí. Operaris de l’estació han intentat sufocar el foc amb extintors, però han requerit la intervenció dels Bombers. El tren circulava buit, sense viatgers ni mercaderies. L’incident ha obligat a tallar la circulació de l’R17 i l’RT2 entre Tarragona i Salou Port Aventura, ja que els bombers han demanat que es tallés la tensió.
Un cop els bombers han acabat la seva actuació, la circulació ha quedat restablerta, cap a les 11.30 hores. El tall ha afectat quatre trens de mitjana distància, dos dels quals s’han suprimit i s’ha habilitat servei alternatiu per carretera, segons ha informat Adif.
El Grup Cooperatiu Unió ha apartat el director general, David Miralles, i ha rellevat el fins ara president, Josep Pere Colat. El grup passa “un moment complicat” i els resultats dels darrers dos anys han fet perdre la confiança en la direcció general.
Miralles exercia el càrrec des del juny de 2023. En un comunicat, que ja es va fer arribar dissabte als socis, el consell rector i el comitè de direcció anuncien que “assumiran temporalment les funcions executives per garantir la continuïtat de les activitats i projectes en curs”. El nou president d’Unió és Josep Maria Aubareda, president de la cooperativa de Valls. Josep Pere Colat, expresident de la cooperativa de Corbera d’Ebre, ha passat a ser vocal del consell assessor.
El premi en Atenció Primària va ser per al projecte “Escola del cuidar”, sobre suport comunitari a cuidadors de persones amb demència. En Medicina Hospitalària, es va distingir un estudi liderat pel doctor Vicent Valentí Moreno sobre noves combinacions terapèutiques en tumors malignes avançats.
La millor tesi doctoral va recaure en la doctora Sara Manrique Moreno, per una recerca que millora l’ús de dades clíniques en ventilació mecànica. El Battestini d’Honor 2025 es va concedir a Mossèn Xavier Fort, pel seu compromís social i humanista vinculat a la salut.
La representació teatral didàctica i preventiva ‘Max in Love Respecta’m’ ha tancat una nova temporada amb èxit rotund a Tarragona. Uns 1.600 alumnes d’ESO, Batxillerat i cicles formatius del territori han pogut gaudir i aprendre amb l’obra.
Aquesta iniciativa utilitza el teatre com un mitjà dinàmic i atractiu per transmetre a l’alumnat valors inclusius, tolerants i igualitaris. L’objectiu principal és prevenir conductes discriminatòries i masclistes, a més d’abordar els perills associats al consum de substàncies com l’alcohol i la marihuana, i l’abús de les noves tecnologies. L’efectivitat de l’obra rau en el fet que és representada per joves d’entre 16 i 17 anys. Això permet que els estudiants s’identifiquin fàcilment amb els protagonistes.
Des de l’1 de gener i fins al 31 d’octubre d’enguany, l’Ajuntament de Reus ha atès 306 dones víctimes de violència masclista en diversos serveis municipals, segons ha pogut saber l’ACN. Es tracta d’una xifra superior a la de l’any passat quan durant el mateix període es van atendre 242 dones a la capital del Baix Camp.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha dit que desconeixen si hi ha un increment de violència contra les dones, però sí que ha valorat positivament que les víctimes “utilitzin els recursos que existeixen”. Aquests dies, l’Ajuntament ha instal·lat sis senyals a les entrades de la ciutat per “lluitar” contra les violències masclistes i LGBTIfòbiques. L’alcaldessa ha dit que és un “gest simbòlic, però important”.
Des de l’Ajuntament desconeixen si hi ha “més o menys violència” contra les dones, però sí que han detectat que hi ha més persones que “reclamen” el servei “perquè probablement saben que el servei hi és”, ha dit Guaita. “Dins del drama, és una visió positiva perquè quan la gent té una problemàtica de violència de gènere utilitza els recursos que existeixen”, ha afegit.
A més, s’han col·locat sis senyals amb consignes feministes a les entrades i sortides de la ciutat: autovia Reus-Tarragona, carretera de Montblanc, autovia de Bellissens, autovia de Salou, carretera de Reus a Cambrils i carretera d’Alcolea del Pinar.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aconseguit que un dels seus projectes de recerca sigui seleccionat i finançat per La Marató de TV3. La investigació se centrarà en l’estudi de la millora de la funció respiratòria en pacients que pateixen Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i altres malalties neuromusculars.
El nucli d’aquest projecte, impulsat per un equip de la universitat tarragonina, és l’estudi de les mioquines, unes substàncies produïdes pels músculs. Els investigadors de la URV busquen determinar com aquests compostos poden ajudar a mantenir la funció pulmonar en els malalts, ja que el deteriorament respiratori és la causa principal de mortalitat en els casos d’ELA.
L’objectiu final de la recerca és identificar nous biomarcadors que permetin una millor detecció i seguiment de l’evolució de la malaltia, així com determinar possibles noves teràpies basades en les propietats d’aquestes substàncies musculars. La selecció per part de La Marató de TV3, dedicada en aquesta edició a malalties minoritàries, assegura el suport econòmic necessari per a la continuïtat d’aquesta línia d’investigació biomèdica.
El municipi dels Pallaresos ha fet el primer pas d’un projecte ple d’emoció i memòria: ‘Estirem del Fil. Històries i noms de les nostres cases’, una iniciativa que vol donar veu a les parets que han vist créixer el poble i recuperar els relats familiars que configuren la seva identitat col·lectiva.
La presentació, celebrada el passat 27 d’octubre al Saló de Plens de l’Ajuntament, va esdevenir una trobada participativa amb veïns i veïnes, entitats locals i centres educatius, com l’Associació de Jubilats, Afer de la Dona, l’Escola Sant Sebastià i l’Institut Els Pallaresos. La Cooperativa Combinats, entitat adjudicatària del projecte comarcal, n’assumeix la dinamització amb la col·laboració del taller ceràmic Amb Art.
El treball culminarà amb la creació de plaques ceràmiques que identificaran les cases amb nom propi i amb una presentació pública durant la Festa Major de 2026, on es compartirà amb el veïnat tot el procés i els resultats del projecte.
El projecte s’emmarca dins del programa ARNA PROPOSA, impulsat pel Consell Comarcal del Tarragonès -a través del seu Departament de Benestar Social i Família, Unitat de Ciutadania i Cohesió- en col·laboració amb l’Ajuntament dels Pallaresos.
El turisme britànic té un impacte econòmic de 2.024 milions d’euros a Catalunya, segons ha explicat el secretari d’Empresa i Competitivitat, Jaume Baró, al World Travel Market de Londres. Una de les principals receptores d’aquest mercat, la Costa Daurada, assegura que segurament és públic amb uns nínxols més diversificats.
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona exposa aquesta setmana el territori a la fira britànica amb l’objectiu de mantenir-los com a segon mercat emissor, per darrere de França. El director del patronat, Octavi Bono, recorda que l’any passat van registrar més dos milions de pernoctacions de visitants del Regne Unit. Però més enllà del mercat britànic, Bono assegura que la fira londinenca és també una oportunitat per consolidar el tercer mercat que té aquesta destinació: Irlanda.
L’any passat van tenir més 1,8 milions de pernoctacions. El director del patronat tarragoní detalla que es tracta “d’un país relativament petit però molt ben comunicat i amb una lleialtat molt elevada”. Per això veuen la fira com una oportunitat de treballar amb aquests dos països emissors, a part d’obrir-se a la resta del món.
L’Autoritat Portuària de Tarragona ha licitat els treballs previs per a la instal·lació d’una nova i gran planta fotovoltaica al moll de Castella. Aquesta instal·lació, que se situarà sobre les cobertes de les naus A, B i C, serà la planta fotovoltaica més gran executada fins ara per l’APT, amb una potència de 600 kW d’energia verda autogenerada.
La inversió total per a la nova planta s’aproparà a 1 milió d’euros, a la qual cal sumar el cost dels treballs de millora estructurals. Actualment, l’APT té oberta la licitació per als treballs de millora de les cobertes de les naus, una acció prèvia i necessària per poder suportar la càrrega de les futures plaques solars. Aquesta intervenció inclou la millora de l’envolupant de la coberta, la substitució de xapes i la reposició dels policarbonats de les claraboies.
Es preveu que aquests treballs tinguin un període d’execució de dos mesos. Tant l’actuació prèvia a la coberta com la instal·lació final de la planta fotovoltaica reben finançament del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que cobreix el 40% del total de la inversió.
La nova instal·lació de 600 kW, que ocuparà 4.500 m², generarà energia en règim d’autoconsum amb excedents per cobrir part de la demanda elèctrica diària. Un cop entri en funcionament, aquesta potència se sumarà als 710 kW d’energia neta que ja produeix el Port.
L’Aula Magna del campus Catalunya, la sala on es porten a terme alguns dels actes més emblemàtics al llarg del curs a la URV, és objecte aquests dies d’una reforma integral. Aquesta reforma en millorarà la imatge i la funcionalitat. L’obra, amb un pressupost d’adjudicació de 782.000 euros, es va iniciar a mitjans d’octubre. Té un termini d’execució de sis mesos.
Concretament, a la platea es substitueixen les butaques i el paviment. A la zona de control, es modernitzen les infraestructures i els elements tècnics audiovisuals, de so i de connectivitat. També es renova la il·luminació, tant de l’escenari com de la platea, i es milloren els accessos a la sala. L’Aula Magna, de 272 metres quadrats (i 70 d’escenari), manté la capacitat de 354 persones assegudes.
No és, però, l’única actuació que es fa actualment al campus Catalunya. També s’estan enllestint dues obres més que milloren la sostenibilitat i amplien les zones verdes. A la plaça de la Concòrdia estan ja molt avançats els treballs per reparar el paviment i instal·lar més jardineres. Es preveu que s’acabin abans de finals de novembre. Al conjunt dels edificis, s’està renovant la climatització, una actuació que, sobretot, serveix per modernitzar-la.
Un total de 164 treballs opten a proclamar-se guanyadors d’alguna de les quatre categories de la 38a edició del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer, que es lliurarà el divendres 28 de novembre al Pati del Castell de Torredembarra.
Uns dies abans de la gala s’anunciaran els finalistes de les diferents categories convocades (Periodisme Camp de Tarragona, Periodisme Turístic, Comunicació Local i Fotoperiodisme Camp de Tarragona), entre els quals el jurat decidirà els guanyadors, que es donaran a conèixer el mateix dia del lliurament de premis.
Es tracta d’un dels guardons de periodisme més importants del país, tant per la participació com per la dotació econòmica, de 20.000 euros.
L’Arxiu del Port de Tarragona ha incorporat nous materials adaptats al projecte educatiu “Aprèn amb l’Arxiu!” amb l’objectiu de garantir l’accessibilitat per a tot l’alumnat. Els recursos, disponibles al portal digital de l’Arxiu, reforcen el compromís de la institució amb la inclusió, l’educació i la difusió del patrimoni portuari a través d’una proposta pedagògica innovadora i oberta a tota la comunitat educativa.
Els nous materials (una guia docent, un quadern de treball i diverses galeries fotogràfiques) han estat revisats i adaptats amb criteris d’inclusió universal per assegurar que tots els infants puguin aprendre i participar en igualtat de condicions. Aquesta actualització permet treballar la història del Port de Tarragona des d’una perspectiva participativa i digital, fent servir el ric fons fotogràfic de l’Arxiu, amb més de 12.000 imatges. La responsable de l’Arxiu del Port, Coia Escoda, explica que l’objectiu es apropar els arxius als infants i joves.
Des de la seva creació el 2024, “Aprèn amb l’Arxiu!” ja ha estat utilitzat per diversos diversos centres educatius de la ciutat, fet que evidencia el seu valor com a eina educativa. Tots els recursos es poden descarregar gratuïtament des del Portal Digital de l’Arxiu del Port de Tarragona.
L’Arxiu Municipal de Reus ha incorporat un nou fons documental: el fons Calçats Gutiérrez. La donació s’ha formalitzat aquest dimarts, 4 de novembre, amb la signatura del contracte entre la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, i el propietari de la documentació, Diego Gutiérrez.
El fons, que comprèn des de l’any 1929 fins al 2011, recull la trajectòria d’aquest comerç familiar dedicat a l’ortopèdia i el calçat a mida, primer a Barcelona i després a Reus. Inclou correspondència, documents de gestió, fotografies, publicacions i materials que mostren l’evolució de l’ofici artesanal.
Diego Gutiérrez ha expressat la seva satisfacció per contribuir a la memòria col·lectiva i ajudar a recordar els oficis que han donat nom i prestigi al comerç reusenc.
