L’ús habitual exclusiu del català ha retrocedit a pràcticament tots els territoris de Catalunya, segons les dades territorialitzades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 fetes públiques aquest dijous.
Pel que fa al camp de Tarragona, el percentatge que l’usen de manera habitual baixa del 40,4 al 37,9%. El percentatge que utilitzen el castellà és del 41%, mentre que un 10% utilitzen indistintament les dues llengües.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica reprèn el projecte d’elaboració del Pla director urbanístic metropolità del Camp de Tarragona (PDUM), el document que ha de definir el futur planejament urbanístic d’aquest àmbit territorial.
Cinc anys després de l’acord d’inici de redacció del PDUM del Camp de Tarragona, la Generalitat el recupera a petició de l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, que ho considera “una petita fita, però important pel desenvolupament de l’Àrea Metropolitana tarragonina”.
L’objectiu és elaborar un document que determini una ordenació racional, eficient, compartida i de consens amb els ajuntaments dels municipis inclosos -Cambrils, la Canonja, Constantí, Reus, Salou, Tarragona, Vila-seca- i la Diputació de Tarragona.
Aquesta setmana s’ha donat una primera trobada entre el Departament de Territori, la Diputació i els representants d’ajuntaments, que ha permès que el govern pugui escoltar les aportacions dels municipis i avançar en un treball conjunt amb tots els actors territorials per impulsar el PDUM.
La connexió de l’A-27 amb la N-240 a Montblanc serà una realitat la setmana vinent
Era el tram que quedava pendent des de l’arribada de l’autovia a Montblanc fa poc més de dos anys.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, ha titllat la proposta de Brussel·les per al 2026 de “despropòsit de proporcions bíbliques”. La Comissió Europea ha plantejat que la flota d’arrossegament només pugui sortir a la mar nou dies l’any vinent, tot i que obre la porta a ampliar-los si s’apliquen més mesures de sostenibilitat.
Abad ha recordat que fa cinc anys que adopten mesures i no sap “quines més es poden inventar”. Per això, també ha demanat que, primer, s’analitzin els efectes que han tingut, abans d’exigir-los que n’apliquin més. El president ha reclamat el dret dels pescadors a treballar; i ha alertat que si no poden sortir 180 dies a l’any la seva activitat no serà viable i hauran de plegar.
La proposta de la Comissió Europea és que, el 2026, els pescadors puguin sortir a feinejar un total de nou dies. Per augmentar el topall, hauran d’adoptar més mesures per reduir l’impacte que la seva activitat deixa als ecosistemes marins. Fa un any, Brussel·les va marcar que podrien treballar 27 dies el 2025, però amb mesures de compensació s’ampliaria fins als 130 dies. Finalment, després de les reclamacions del sector, s’ha arribat a 143 dies.
Per la seva banda, el secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, ha lamentat la manca d’informació pel que fa a les mesures de sostenibilitat proposades i ha asseverat que els pescadors ja no poden assumir més restriccions.
Els dies 11 i 12 de desembre se celebrarà el Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea, on s’han de decidir les quotes permeses per a l’any vinent.
Un centenar de treballadors de Repsol, convocats pel sindicat STR, s’han manifestat i han bloquejat l’accés al polígon nord de Tarragona aquest dijous al matí. Reclamen “avançar” en la negociació dels convenis col·lectius després que l’empresa s’hagi “enrocat” en posicions que el sindicat considera “inacceptables” a l’hora de pactar l’acord marc de la companyia a nivell estatal.
El secretari de comunicació d’STR, Jordi Margalef, ha demanat “rejovenir” la plantilla i que es doni “suport” al coeficient reductor de la jubilació.
Des de les set del matí, els accessos al complex industrial de la Pobla de Mafumet i el Morell (Tarragonès) estaven completament bloquejats amb llargues cues de vehicles aturats.
El sindicat ha muntat una “performance” a la carretera que dona accés a les instal·lacions de Repsol Petroli. Els treballadors han simulat una regió romana amb escuts on es podia llegir el nom del sindicat i han encès bengales i pots de fum per acabar llegint un manifest que reclamava millores laborals.
Un accident davant de l’hospital Joan XXIII de Tarragona a primera hora del matí ha deixat quatre ferits. Concretament, a quarts de vuit, un cotxe i una moto han topat, fent que el conductor del turisme perdés el control i atropellés tres vianants que estaven a la vorera.
També ha quedat ferida la persona que conduïa la moto. De les quatre ferides, dues estan lleus i dues menys greus. Fins al lloc dels fets s’han desplaçat dues ambulàncies del SEM que han traslladat les víctimes al mateix centre hospitalari. També s’ha atès a l’hospital el conductor del cotxe.
La Guàrdia Urbana ha rebut l’avís a les 7:45h i hi ha traslladat diverses patrulles que han obert una investigació per esbrinar què ha causat la topada entre els dos vehicles.
Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres quatre homes per haver sostret 3.000 peces de roba d’un camió estacionat a l’àrea de servei de l’AP-7 a Tarragona. El valor de tot el material recuperat ascendeix a 386.000 euros, segons la policia.
Els individus, d’edats compreses entre els 26 i els 53 anys, han estat arrestats com a presumptes autors d’un robatori amb força a interior de vehicle, robatori o furt d’ús de vehicle, i danys. A dos dels detinguts també se’ls atribueix un altre delicte de danys a vehicle policial, així com de resistència i desobediència als agents de l’autoritat. Les quatre persones acumulen una trentena d’antecedents policials i han passat aquest dijous al matí a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona.
L’ús d’insectes en l’alimentació comença a introduir-se en la societat catalana i europea. Ho fa a poc a poc davant el rebuig que genera entre molts consumidors, però els experts destaquen els beneficis nutricionals i econòmics que tenen i que amb conscienciació i informació les noves generacions ho veuran amb més bons ulls. El pas previ serà la incorporació dels insectes en els pinsos per animals, un fet que ja es comença a testar, si bé encara es troba lluny de normalitzar-se a gran escala.
Aquesta setmana, la Universitat Rovira i Virgili (URV) organitza a Tarragona un congrés internacional on una cinquantena d’investigadors posen en comú els principals avenços a nivell de recerca i tecnologia.
En la trobada hi participen científics catalans, de l’Estat, dels Estats Units i també de països com Uganda o Kènia. Una de les particularitats és que el factor cultural condiciona el nivell d’implantació dels insectes en l’alimentació. Sílvia De Lamo, doctora en Ciència dels Aliments i investigadora de la URV i de la Ohio State University, explica que als Estats Units no s’està fent massa recerca perquè “l’ús d’insectes com a font alternativa de proteïnes i lípids no es considera” perquè “tenen un rebuig frontal a consumir-ne”. Tal com detalla, és a Europa i Àsia on més s’impulsen aquestes investigacions.
De Lamo creu que si s’educa els infants en els valors nutricionals dels insectes s’aconseguirà “un canvi” en la mentalitat. Montse Ferrando, professora del Departament d’Enginyeria Química de la URV, destaca precisament aquest alt valor nutricional.
El Port de Tarragona s’ha reivindicat com un espai neutral de consens metropolità durant la jornada “Mirades Metropolitanes”, celebrada a la Seu Institucional del mateix port i organitzada conjuntament amb la Diputació de Tarragona.
En aquesta darrera sessió del cicle, el president del Port, Santiago J. Castellà, i la directora comercial de l’Autoritat Portuària, Genoveva Climent, han destacat el paper estratègic de l’enclavament com a generador d’oportunitats i com a nexe d’unió entre el Camp de Tarragona, la Vall de l’Ebre i el Corredor d’Henares.
Els responsables de l’APT han explicat que el Port actua com a motor de desenvolupament creant cadenes de valor que vertebren el territori i reforcen el seu hinterland logístic.
Entre els eixos principals de l’estratègia portuària per als pròxims anys, Castellà i Climent han subratllat el desplegament de la ZAL, el creixement de la Terminal Intermodal de Guadalajara-Marchamalo, els projectes de descarbonització, i també el pes de la cultura com a element transformador i d’obertura a la ciutadania.
Tarragona enceta la recta final del programa Greenbelt 2026 Next Generation amb la presentació del projecte de millora integral de l’entorn del Parc Ecohistòric del Pont del Diable. L’actuació, que s’iniciarà en les pròximes setmanes, té com a objectiu frenar l’erosió que afecta aquest espai natural i monumental, alhora que ordena els accessos i defineix nous itineraris per als visitants.
El projecte es desplega en dues línies principals. La primera consisteix en la creació de dos nous recorreguts al voltant de l’aqüeducte romà: un itinerari curt que passa sota l’estructura i un de més llarg que permet transitar per sobre de les Ferreres. Aquests traçats, consensuats amb el Departament de Patrimoni i autoritzats per la Generalitat, pretenen posar fi a la proliferació de camins improvisats que degraden l’àrea protegida. Les actuacions inclouran també tasques de revegetació i una millora de l’accessibilitat dels senders. El conseller de Medi Ambient, Guillermo Garcia de Castro, ha subratllat la importància de preservar aquest entorn de gran valor ecològic i patrimonial.
La segona línia d’intervenció actuarà sobre la massa forestal, substituint el predomini del pi blanc per alzines, una espècie més resistent i beneficiosa per a la biodiversitat local.
Els treballs, redactats per Engesic Solutions i adjudicats per 91.419,72 euros a Úlex Gestió Invental, estaran enllestits abans del 31 de desembre i s’emmarquen en els 4,2 milions d’euros d’inversió global del Greenbelt.
Ara Reus ha ratificat Joan Carles Filella com a president del partit per un any més en el marc de l’Assemblea General Ordinària celebrada aquest passat dimecres, una trobada que ha comptat amb la participació activa de la militància.
Durant la sessió també s’han aprovat els comptes del curs 2024-2025, s’han presentat els pressupostos per al 2026 i s’ha fet balanç de les accions desenvolupades durant l’últim any.
La formació ha posat en valor la seva presència constant als barris i el contacte directe amb la ciutadania, que ha permès detectar necessitats, recollir propostes i oferir solucions a problemes del dia a dia. Entre les eines de comunicació destacades hi figura el butlletí mensual adreçat a la militància, una iniciativa que reforça la transparència i la connexió interna del partit.
L’executiva d’Ara Reus continua encapçalada per Filella, amb Gerard Malet com a vicepresident, Ester Amill a la secretaria i Enric Bosch a la tresoreria. També en formen part els vocals Antonio Gesalí, Rosa Mancebón, Javier Gesalí, Antonio Rubio, Noelia Solé i Lilian Espinosa, un equip que assumeix el repte de consolidar el projecte polític de la formació.
L’Ajuntament de Reus activa aquest dijous 27 de novembre el dispositiu especial de seguretat de Nadal 2025-2026, coincidint amb l’encesa dels llums de la ciutat.
El pla combina la proximitat amb la ciutadania i el sector comercial, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, i incorpora tecnologia avançada com càmeres de videovigilància i accés a la base de dades de Justícia per lluitar contra la reincidència en furts lleus.
Les càmeres de videovigilància, instal·lades en els principals eixos comercials, permeten identificar clarament els autors d’actes delictius i actuen com a element dissuasiu. A més, la Guàrdia Urbana podrà detenir immediatament persones amb antecedents de multireincidència en furts inferiors a 400 euros, gràcies a l’accés directe als registres de Justícia, aplicant penes de presó en lloc de multes quan sigui necessari.
El dispositiu combina tecnologia i presència al carrer amb patrulles mixtes i agents de paisà de la Guàrdia Urbana i els Mossos, acompanyats de voluntaris de Protecció Civil. Durant la campanya, que s’allargarà fins l’11 de gener, es faran controls de trànsit, vigilància de venda ambulant i visites diàries als establiments comercials.
Els Teatres Fortuny i Bartrina han presentat aquest dijous la programació del primer semestre de la temporada, que inclou més de seixanta activitats i combina diverses disciplines com teatre, dansa i música amb la voluntat d’oferir una oferta cultural diversa i estable. La programació reuneix grans noms de l’escena catalana i també artistes del nostre territori.
El Teatre Fortuny obrirà temporada el 24 de gener amb la comèdia ‘Pel davant i pel darrere’, de Michael Frayn, en versió d’Alexandre Harold i Paco Mir. Altres espectacles destacats són l’adaptació escènica de la novel·la ‘Memòries d’Adrià’, de Marguerite Yourcenar, a càrrec de Lluís Homar, que es podrà veure el 3 de febrer; l’actuació de Brighton 64 el divendres 20 de febrer; la representació d”Ai! La misèria ens farà feliços’, de Gabriel Calderón, el 21 de febrer
En total, el Fortuny oferirà una quarantena d’espectacles, amb una freqüència de dos o tres per setmana, “un fet gairebé impossible de trobar”, segons ha apuntat el seu coordinador, Francesc Cerro. Una programació que Cerro ha qualificat d'”eclèctica”, amb un 20% de producció pròpia i més de setanta artistes del territori. Cerro també ha destacat que moltes d’aquestes obres “són presents” per tot Catalunya i actuen com a ambaixadores de la ciutat.
El Teatre Bartrina obrirà la temporada amb ‘Band’s Rock’, el concert aniversari de la Banda Simfònica de Reus, el 3 de gener. La programació continuarà amb el concert de l’Escolania de Montserrat, el 9 de gener, amb motiu del 125è aniversari de la secció excursionista del Centre de Lectura.
També destaquen els concerts ‘Els miralls de Dylan’, de Gerard Quintana i Jordi Batista, el 13 de març, i el de Ferran Palau, un dia després, en què presentarà el nou disc ‘Aniversari feliç’.
En total, el Bartrina oferirà 26 espectacles, tres dels quals protagonitzats per artistes de proximitat. La coordinadora de la programació, Rosa Mateu, ha explicat que “s’han trencat les banyes” per aconseguir una oferta equilibrada. Un dels objectius és atreure persones poc avesades al teatre i convertir-lo en un espai proper i accessible.
