Està sent una temporada complicada per l’aficionat del Nàstic. Molt més complicada del que diuen els números que porta l’equip, que són clarament el millor. Les sensacions que han anat vivint bona part dels nastiquers des de la pretemporada i fins avui són d’aquelles que costen d’explicar, i sovint d’assumir. De fet, sé que molts han intentat ser optimistes en molts moments, des d’abans d’arrencar la pretemporada, durant la mateixa, durant l’inici… Però la realitat és que ho han fet sense sentir-ho realment.
Parlar per tothom és impossible, ni ho busco, però sí que puc dir que les sensacions que en molts nastiquers fa uns mesos eren d’estar totalment enganxats al Nàstic i a tot el que l’envoltava, han sigut el contrari en els últims. Entre diversos sectors de l’afició han anat manant el desencant, la incomprensió, l’haver de fer esforços (i no per anar al camp o seguir l’equip, això no canviarà mai), però sí haver de fer aquests esforços per intentar tornar a vibrar amb qualsevol cosa que li doni el seu Nàstic.
I la realitat és que les emocions, i menys en el futbol, no es poden fingir. Tot això ho dic perquè Cristóbal Parralo porta tres partits a la banqueta, no té cap responsabilitat del que va passar en les 10 anteriors, ni en la pretemporada, ni abans. Cal tenir paciència, donar-li temps, suport, i estic conveçut al 100% que aquesta idea és unànime entre els aficionats. Ara bé, per molt que també estigui convençut al 100% que tots els aficionats volen i han volgut fer un reset definitiu, crec que aquesta vegada necessitaran que l’equip doni alguna cosa per aconseguir-ho. I no és perquè no vulguin, és perquè sinó no sé si podran, per tot el que han viscut els darrers mesos, i fins i tot els darrers anys.
Repeteixo, no parlo de ser-hi, l’afició del Nàstic sempre hi és, només cal veure les entrades enguany al Nou Estadi. Parlo de les sensacions, de parlar amb nastiquers, a més d’edats i perfils diferents, amb diferents formes de viure el Nàstic, i que en quasi tots es repeteixi aquesta sensació de: “m’està costant, hi ha moments que sembla que sí, però m’està costant”.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
