Sabem tots que parlar de mereixements, en això del futbol, acostuma a tenir poc sentit. Però a vegades els mereixements serveixen per definir si l’equip ha estat millor o pitjor durant els partits. Repassant les 9 jornades que portem, jo, i és una opinió, he acabat cap dels partits pensant que el Nàstic mereixia guanyar-lo clarament. En ni un.
Amb moltes diferències en cadascun, l’equip no ha aconseguit fer ni un sol partit mínimament complet. N’ha guanyat alguns gràcies a l’efectivitat, d’altres gràcies al porter, en d’altres no ha perdut perquè el futbol sovint és injust… I també ha tingut bons moments, però com diem, sense continuïtat. I amb aquesta sensació de no haver sortit de cap partit sentint que has fet un partit millor que el rival, l’equip és sisè, està a tres punts del líder i ha guanyat quatre jornades.
Sempre defenso, i defensaré, que no es pot fer un canvi a la banqueta i prescindir d’un entrenador amb qui confies per encapçalar el projecte en les primeres jornades. No té sentit. S’ha de deixar un marge suficient perquè l’equip creixi i evolucioni, sempre i quan l’actitud dels jugadors sigui l’adequada, com és el cas.
Ara bé, jo soc d’aquells que això del resultadisme no m’acaba d’agradar. És evident que els resultats són allò que acaben condemnant o donant la raó, però jo crec que un equip que fa moltes coses bé sobre la gespa, és molt probable que en 38 jornades acabi on toca. Mentre que un equip que està lluny del que ha de mostrar, en 38 jornades és molt probable que no aconsegueixi res del que volia.
Per això, tenint en compte que diumenge jugarem la jornada 10, és necessari que aquest Nàstic comenci a créixer futbolísticament. Amb urgència i Independentment dels resultats. L’equip, fins ara, està molt, però molt lluny, de mostrar arguments sòlids per pensar que pot competir com toca fins a final de temporada. Per mi, arribar a la jornada 15 amb els mateixos dubtes o més que en la jornada 1, és un motiu per replantejar moltes coses. També si l’equip es troba en una situació classifiactòria com l’actual, que no només no és dolenta, sinó que és bona.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
