Avui podria centrar-me en aquest inici en el que va deixar la Junta General d’Accionistes de dimarts. Podria, però no ho faré. Perquè sempre hi passen coses, algunes més tristes, altres que són per alegrar-se’n, però al final tinc la sensació que res del que va passar significarà cap canvi a curt termini. Per tant, prefereixo centrar-me, com intentem fer sovint en la parcel·la esportiva. Aquesta és la que fa que el nastiquer mantingui el sentiment i vincle amb el club.
A més, sembla que estem caminant cap a aconseguir que aquest sentiment pugui recuperar-se en molts nastiquers que el mantenen, però el tenen força apagat des de fa uns mesos. El Nàstic va fer el partit més complet de la temporada davant el Cartagena. La primera vegada que l’equip mostra una versió estable en els 90 minuts. No vol dir perfecta, ni molt menys, però sí estable. I això és un gran pas endavant. Un altre.
A més, l’equip és cinquè, està en play-off, i té davant seu l’oportunitat de marxar a les festes de Nadal instaurat en aquesta zona i amb les millors sensacions d’aquesta campanya. Qui hauria dit fa tan sols unes setmanes que el Nàstic tindria a les seves mans l’opció de, amb una victòria a Antequera en el darrer partit de l’any, poder acomiadar el 2025 amb la parròquia grana molt ilusionada amb el que resta de temporada? Doncs és així, és futbol. El mateix que ha fet viure a l’aficionat una absoluta muntanya russa de sensacions al llarg de tot aquest 2025. Potser a vegades amb ganes de deixar-ho córrer tot plegat, però no passarà. Així és el sentiment pel Nàstic.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
