El partit de diumenge no va ser bo. És evident, i va quedar clar que Cristóbal Parralo tampoc va acabar satisfet amb el nivell que va mostrar l’equip. Ara bé, és evident que el canvi de tècnic ha servit perquè l’afició i l’entorn hagin fet un reset. No un qualsevol, no el que es fa amb cada canvi d’entrenador, un que va arribar a semblar absolutament necessari perquè tot pugui arribar a funcionar. Calia allò de començar quasi de 0, per tot el que ha passat els darrers mesos, i sembla que ara pot passar.
Això, en cap cas, garanteix que tot surti bé. De fet, és una premissa molt bàsica, molt simple, sobre la qual toca treballar molt. L’equip ha de créixer, construir la seva identitat, millorar en moltíssims aspectes i tot plegat mentre intenta continuar sumant punts com va fer diumenge. De fet, si ho aconsegueix, serà molt més fàcil que aquest creixement arribi.
Per això va ser important el triomf de diumenge. Perquè aquesta és una nova etapa, i per tant va ser la primera victòria d’un nou Nàstic. El cos tècnic i els jugadors la necessitaven, i l’afició també. Tot i que Parralo porti només dues setmanes, perdre hagués significat quedar-se tan sols un punt per sobre del descens, a cinc del play-off. Mirar més avall que amunt. I tot i que això en aquesta categoria pot canviar en dues jornades, és molt difícil d’assumir per la gent del Nàstic, que ha vist com els dos últims anys ha estat pràcticament sempre o en places de play-off o tocant-les.
Arriba un altre gran repte aquest divendres a Vila-real. Veurem si l’equip millora, si el resultat és positiu, si es fan passos endavant o endarrere… Però el més important, sembla que poc a poc la gent del Nàstic torna a tenir moltes ganes de veure què li oferirà el seu equip el cap de setmana.
AQUESTA ÉS L’ENTRADETA QUE SIGNA ADRIÀ TELLA PER A L’ÀREA GRANA D’AQUESTA SETMANA
