El passat 20 de novembre es van complir 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. En un moment en què l’extrema dreta guanya presència i es difonen discursos nostàlgics que idealitzen aquells anys, és important que la societat, especialment les generacions més joves que no van viure aquella època, entenguin què va significar realment el franquisme i per què és essencial seguir recordant.
A ‘Carrer Major’ hem comptat amb la presència del professor Joan Maria Tomàs, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, per parlar sobre aquest tema i aprofundir en el llegat de la dictadura, les víctimes i la memòria que encara pesa sobre nosaltres.
El professor Tomàs ens explica que el règim franquista va ser una dictadura autoritària amb un component feixista, però també amb una gran capacitat de mutar i adaptar-se al llarg dels anys. Després de la Guerra Civil, la dictadura va establir un règim sense llibertats, on no hi havia partits polítics ni drets de reunió, tot estava subordinat a la voluntat del dictador.
Aquest règim va generar una gran polarització en la societat, amb una part de la població que encara recorda positivament el franquisme, especialment per millores econòmiques en un moment de gran pobresa, mentre que d’altres van ser víctimes directes de la repressió.
El professor també fa una crítica a les afirmacions populars que es repeteixen sobre el franquisme, com que “se vivía mejor”, assenyalant que el creixement econòmic va ser lent i va ocórrer a costa de la repressió, de l’absència de llibertats i de la falta de drets bàsics per a gran part de la població. Segons ell, la importància de la memòria històrica és essencial per evitar que es tergiversi el passat i per garantir que les víctimes rebin el reconeixement i la dignitat que els hi correspon.
Amb la pujada de l’extrema dreta, aquests discursos revisionistes sobre el franquisme han tornat a agafar força, i el professor Tomàs creu que l’única manera d’enfrontar-los és amb una discussió seriosa i argumentada. La reconstrucció històrica i la memòria democràtica són eines fonamentals per no oblidar les injustícies passades i seguir avançant en una societat que, tal com indica el professor, ha d’interrogar-se sobre quines polítiques s’han de fer per evitar que aquests discursos guanyin terreny.
