Fins als anys noranta hi havia colles que encara eren exclusivament masculines. Montse Huguet, una de les primeres dones als Nois de la Torre, recorda quan entrar a una colla era gairebé un acte revolucionari.
Abans que la igualtat fos una paraula present a les colles, hi va haver dones que van decidir entrar-hi igualment. Dones que ho van fer amb empenta, amb tossuderia i amb la convicció profunda que podien ser tan castelleres com qualsevol home. Una d’aquestes pioneres és Montse Huguet, que va viure en primera persona els inicis de la presència femenina als Nois de la Torre, la que probablement va ser la primera colla mixta del món casteller contemporani.
L’episodi ens transporta a una època en què la incorporació de dones a una colla encara s’havia de votar en assemblea, i on trencar un límit significava, sovint, assumir mirades, resistències i silencis. La Montse explica com era aquell ambient, què va suposar entrar en un espai que no estava pensat per a elles, i quines petites grans victòries van anar obrint el camí cap a la normalitat que coneixem avui.
Parlem de les primeres tasques, dels espais que podien ocupar, del paper de la comunitat i del poble, i de com els Nois de la Torre van ser diferents d’altres colles de l’època per la manera com van entendre —i van defensar— aquest canvi.
Mirant el present, la Montse reflexiona sobre tot el que ha avançat el món casteller, però també sobre allò que encara queda per fer.
Un episodi que ens recorda que sense aquelles primeres dones que van decidir entrar a la pinya, avui el món casteller no seria el mateix.
